«Cal apostar per un bon transport públic, n’estem molt mancats»

Martina Marcet Fuentes (La Nou de Berguedà, 1985) és la número 8 de la llista de la CUP per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya. Reivindica la CUP com un partit d’esquerres i independentista que té molt clar que no podrà aconseguir el país que vol sense sortir del marc de l’estat espanyol, «però tampoc no ens serveix de res canviar de bandera si hem de seguir tenint un estat regit pels mateixos criteris de mercantilització», remarca. Defensa que un altre país és possible.

Quin país defensa la CUP?

Un país on la majoria de la població pugui tenir vides dignes. Parlem de defensar la terra (el lema de la campanya de la CUP és «Defensem la terra») en un context de situació d’emergència social i climàtica, que té un impacte directa en la vida de les persones. Per exemple, el fet que cada cop es dispari més el preu de la cistella bàsica d’alimentació, o el problema de l’habitatge, amb preus altíssims de lloguers i hipoteques que no permet als joves emancipar-se.

La CUP s’ha reivindicat com la garantia per recuperar la sobirania al Parlament i impulsar la independència. Què representa votar la CUP a diferència de votar altres partits?

Quan la CUP és al Parlament i té capacitat d’intervenir en les polítiques passen coses. La CUP fa que es normalitzin determinats discursos, com el feminisme. La CUP fa qüestionar el model de país, per exemple davant la disjuntiva de si s’ha d’ampliar l’aeroport cap al mar o cap a la Ricarda, la nostra resposta és que no necessitem ampliar l’aeroport. O que no hem d’invertir en el Hard Rock. Econòmicament parlant, Junts té una perspectiva de desenvolupament del país molt més liberal i de donar suport a les grans elits, i ERC també ha acabat optant per aquest model. La CUP no. I d’altra banda, aquest partit també fa d’altaveu dels moviments socials, al Berguedà sense la CUP al Parlament no tindríem la moratòria de les incineradores. 

Què en destaca del programa electoral?

La CUP vol frenar macroprojectes, com el Hard Rock, els Jocs Olímpics d’Hivern o la Central d’Hidrogen del Berguedà, ja sigui perquè generen beneficis que van a mans privades o perquè destrueixen el territori. També destaca l’aposta per al desplegament d’una renda bàsica universal, per garantir una certa equitat i millorar la vida de les persones. I incidim en la creació d’empreses públiques en els sectors estratègics: una energètica pública, una farmacèutica pública, una banca pública...

A la Catalunya Central, la mobilitat és un tema estrella per al proper mandat. En què cal incidir?

Cal un bon transport públic perquè n’estem molt mancats. Només tenim tren fins a Manresa, amb moltes avaries i amb freqüències baixíssimes. Per què no plantegem el desplegament del tren, amb els ramals de Súria i Sallent per a transport de viatgers, i mirem de desplegar-lo també al Berguedà i al Solsonès? I d’altra banda, no hi ha un bon servei d’autobusos, sobretot a nivell intercomarcal, i per tant, necessitem una planificació del transport públic i, per descomptat, la integració tarifària. I en comptes de plantejar-se aquestes millores, s’està planificant el desdoblament de la carretera C-55, quan es podria treballar per alliberar el peatge de l’autopista. I ampliar la C-16 de Berga a Bagà, si bé cal arreglar punts negres de la carretera, no és una solució. El carril reversible ens converteix en una via ràpida per arribar a la Cerdanya, que estalviarà col·lapses els caps de setmana, però no aportarà res al Berguedà. A més, sempre que s’amplien carreteres augmenta el trànsit, la manera de disminuir-lo és millorant el transport públic.

En l’àmbit de l’educació i la formació, també hi ha molta feina a fer?

Sí. D’entrada partim de la base que l’educació ha de ser 100% pública i s’han d’acabar els concerts. A partir d’aquí, garantir places públiques per a tothom; disminuir les ràtios a les aules, ja des de les escoles bressol; eliminar tots els barracons i disposar d’edificis dignes; mantenir les escoles rurals amb recursos suficients; i fer possible el desplegament de la llei d’educació inclusiva, ja que actualment no hi ha prou recursos als centres. I lligant-ho amb la formació, tenim un problema amb la FP perquè a la Catalunya Central hi ha molt poca oferta pública i això provoca greuges entre qui s’ho pot pagar i qui no, per tant si tot el país té clara l’aposta per la FP, hem de tenir una bona dotació de places públiques. També de cicles de grau mitjà a tot el territori, com a sortida per a l’alumnat que no vol estudiar batxillerat.

Què me’n diu de la indústria com a motor econòmic?

A la Catalunya Central cal una reindustrialització que s’ha de fer de manera sostenible, i els sectors estratègics han de ser liderats per empreses públiques i no oferir tota mena de concessions a empreses privades com ICL per a l’explotació de les mines de Súria. I no estem en contra de la mineria, però volem que es facin les coses ben fetes, perquè el dia que a ICL no li surti a compte seguir al territori, marxarà d’aquí deixant tots els residus. Això ara passa al Bages, però al Berguedà ja va passar fa uns anys, per tant cal una fiscalització de les actuacions industrials.

De la indústria al sector primari. Quina és la situació, vostè que coneix bé la pagesia? (Fa deu anys que és ramadera, a l’explotació de Cal Roio de la Nou de Berguedà, on el 2022 va prescindir de la producció de pollastres ecològics i ara manté un ramat de vaques).

La pagesia està en una situació límit. La CUP defensa que no pot plegar ningú més perquè necessitem tots els pagesos i pageses i que s’hi incorpori més gent, perquè només amb la pagesia podem garantir el dret a l’alimentació i la sobirania alimentària del país. Cal un model sostenible, més diversificat, que relocalitzi la producció i que produïm l’aliment que ens mengem aquí. I ens cal una política agrària pròpia veient que la PAC europea ha fracassat i ha portat a la desintegració del sector. També fa falta una llei per a la petita i mitjana pagesia que redueixi dràsticament la burocràcia per als més petits, però que segueixi exigint a l’agroindústria. Es tracta de donar facilitats per als que vulguin engegar un projecte pagès i per garantir el relleu generacional. La CUP també aposta per blindar el sòl agrari i regular els preus de compra-venda i arrendament de les finques per evitar l’especulació.

Un altre eix estratègic és l’habitatge, que ja s’hi ha referit al començament de l’entrevista.

Sí, cal garantir el dret a l’habitatge, posar mesures per regular els pisos buits, que hi hagi una regulació estricta dels lloguers, habitatge de parc públic i garantir un sostre a tothom. I tant a zones urbanes com rurals, on tenim problemes de despoblament perquè no hi ha cap política d’habitatge als pobles petits i s’han convertit en segones residències i pisos turístics. Tot i que el turisme genera riquesa, s’ha de prioritzar qui hi vol viure.

I en sanitat. Quin model plantegen?

Blindar el model de sanitat pública universal, augmentar finançament, estabilitzar personal i reduir llistes d’espera. A més, la CUP defensa un reforç important de l’atenció primària, ja que necessitem CAPs a tot el territori i dotats d’especialistes, per exemple no pot ser que al Berguedà pràcticament no hi hagi pediatres. 

També defensen més suport a la gent gran.

Tenim una població cada cop més envellida i necessitem residències 100% públiques, amb places que tothom se les pugui permetre. Ara bé, també cal donar més suport als serveis d’atenció domiciliària i pisos tutelats, i internalitzar-ho al sistema públic i no deixar-ho en mans privades. 

Subscriu-te per seguir llegint