Els usuaris de Renfe a Manresa assumeixen els retards amb resignació

Amb resignació i encreuant els dits perquè no passi res i, sobretot, tot vagi a l’hora. És l’actitud dels usuaris de Renfe que aquest diumenge havien d’agafar un tren a Manresa. Més encara després del robatori de coure de fa just una setmana que va provocar el caos la vigília de les eleccions catalanes. Caos que encara dura. També a la R4, la que va de Manresa a Sant Vicenç de Calders passant per Barcelona.

Manresa va sortir malparada en un primer moment del caos, però la situació s’ha anat normalitzat, encara que no del tot, però. Cada dos per tres se senten avisos per la megafonia de l’estació del Nord de Manresa que alerten que el tren només arriba a l’Hospitalet, que a partir d’aquí cal fer transbordament, o que de Manresa a Calaf cal anar amb bus per, després, agafar el tren fins a Lleida. Per a les poblacions d’entremig, com per exemple Rajadell, s’habiliten microbusos. No se sap quan es resoldran les incidències.

Que vagi a l’hora

Els usuaris més experimentats només desitgen que el tren arribi o surti a l’hora programada. Entre aquests, aquest diumenge al migdia hi havia l’Ariadna, que fa servir sovint el tren per anar a Terrassa. Va explicar que es troba amb «massa problemes», i que «mai va a l’hora».

Ahir sí que ho va fer. El que havia de sortir a les 11.18 -els festius n’hi ha un cada hora- ho va fer puntualment. Ni un minut abans ni un minut després, i dues persones que potser es refiaven que aniria tard van veure com el tren arrancava just en el moment que arribaven corrents i esbufegant a l’andana. Va anar de segons.

Era un comboi dels llargs i es va omplir força. Entre els passatgers hi havia la Paola i l’Álvaro. Aquest darrer de Madrid. La Paola va explicar a Regió7 que el servei «és patètic». Estudiava disseny a Barcelona i «vaig deixar d’anar amb tren, com molta altra gent, i vaig optar pel bus». Per la seva part l’Álvaro va fer notar que viatjar amb transport públic a Madrid és molt més econòmic que no pas a Catalunya. Els preus d’aquí li van cridar l’atenció. «A Madrid els menors de 26 anys tenen un bitllet per 8 euros i pots agafar qualsevol transport públic», va dir.

Arriba a Cerdanyola?

A l’andana hi havia un altre Álvaro acompanyat, en aquest cas, per una guitarra. No fa servir habitualment el tren, però, així i tot, es va informar el dia abans si hi havia algun problema. Li van dir que no. I així va ser. «Vostè sap si aquest tren arriba a Cerdanyola?» va demanar mentrestant una dona a aquest periodista.

També per precaució, la Cristina es va acostar ahir al matí a l’estació per demanar informació d’horaris i de possibles incidències. Havia de marxar a la tarda cap a Barcelona, i d’aquí a Madrid, i es volia estalviar problemes. És catalana, fa 20 anys que viu a Madrid i ha passat uns dies a Manresa amb uns amics. «No vaig tenir cap problema per venir tot i que vaig trobar que hi havia pocs trens. He vingut a l’estació a demanar informació amb temps» per evitar sorpreses de darrere hora, tot i que això no és garantia de res. «A Madrid també i hi ha molts problemes amb rodalies, sobretot a les ciutats dormitori. Però també tenim moltes línies de metro».

La Cristina es va trobar cua al petit despatx del revisor. Per demanar informació o bé per comprar bitllets. Una de les tres màquines expenedores que hi ha al vestíbul no funcionava.

A les 11.10 va arribar el tren procedent de Barcelona. Amb força gent, també. En 8 minuts arrancaria novament per tornar fins a l’Hospitalet. Entre els passatgers, el Valentí i la Teresa, de Sant Joan de Vilatorrada. «Fem servir el tren els caps de setmana per oci i per estalviar-nos el cotxe», van explicar. «Més d’un cop ens hem quedat atrapats, però com que no anem a treballar t’ho prens amb paciència». Comenten, però, que el seu fill estudiava a Sabadell «i va estar anys patint incidències. Va ser horrorós. L’últim curs del grau va optar per llogar-se una habitació» per estalviar-se el tren.

Amb sort i amb coure

La Júlia es queixava que «absolutament sempre va amb retard. El pitjor és que mai no saps quan arribaràs». Ahir, per una confusió amb els horaris, es va haver d’esperar una hora per agafar el tren en direcció a Barcelona.

Quan el tren de les 11.18 va sortir, la calma va tornar a l’estació. Però per poca estona. De seguida va començar a arribar gent per agafar el següent. Els festius hi ha un tren cada hora que para a totes les estacions. Els dies de cada dia, en surt un cada mitja hora. Amb sort i, sobretot, amb coure.  

Subscriu-te per seguir llegint