Flamenc i barroc es troben sota el retaule daurat de l’Espunyola

El festival Espurnes Barroques es va estrenar ahir al Berguedà amb dues rareses musicals

A Sant Martí de Correà, l’espectacle "Rosers d’Andalusia", una barreja inèdita de música barroca del segle XVII amb un trio flamenc encapçalat per Chicuelo

Al Konvent de Cal Rosal, un programa amb música conventual de la Itàlia del segle XVIII, amb la virtuosa del salteri Franziska Fleischanderl i el cor Auditexaudi

Marta Ramírez, violí, el ‘cantaor’ Joaquín El Duende i Chicuelo, aquest diumenge a Correà

Marta Ramírez, violí, el ‘cantaor’ Joaquín El Duende i Chicuelo, aquest diumenge a Correà / MARC TRILLA/ESPURNES BARROQUES

Marc Serena

Camps de blat, boscos d’alzines i pins envolten l’església medieval de Sant Martí de Correà, entre Montmajor i l’Espunyola. Destaca pel seu retaule major. «És una església petitíssima però pleníssima a la vegada, molt barroca», deia la historiadora Maria Garganté per descriure-la.

Aquest diumenge al matí estava encerclada de cotxes, que arribaven al cementiri. S’hi estrenava l’espectacle Rosers d’Andalusia, una barreja inèdita de música barroca del segle XVII amb un trio flamenc.

És una de les apostes del festival Espurnes Barroques, que per setè any se celebra per les comarques centrals. Si fins ara havien programat sobretot concerts pel Solsonès, Bages, Anoia i la Segarra, aquest any s’expandeixen pel Berguedà. L’espectacle era una producció pròpia i comptava amb la violinista Marta Ramírez i la viola de gamba Marina Cabello que ja van participar l’any passat al festival, amb l’Ensemble Vivalma.

Amb viola de gamba i violins

«Hem combinat pur barroc amb pur flamenc», deia Cabello, que va sortir a l’altar de l’església amb una viola de gamba francesa de set cordes de budell. Al seu costat hi tenia a Ramírez, que anava combinant tres violins del 1800 que va tocar amb cinc afinacions. Van dialogar amb el trio format pel guitarrista flamenc Juan Gómez Chicuelo, el cantaor Joaquín El Duende i la percussió de Jacobo Sánchez. «Els hem demanat que surtin de la seva zona de confort», explicava Josep Barcons, el director del festival. «Espero que us arribi a l’ànima», demanava en la presentació del concert, sota la mirada de la Mare de Déu del Roser, la dels Dolors, Sant Antoni, Sant Isidre i, es clar, Sant Martí. El recital va ser enregistrat per Catalunya Música, que l’emetrà pròximament per la ràdio.

Cervesa i fragància pròpies

Abans i després hi va haver un aperitiu distès. S’hi va poder provar la cervesa artesana La Barroka embotellada en honor al festival per La Pirata de Súria, pa del forn centenari de Cal Pius de l’Espunyola fet amb la farina de Cal Pauet del mateix poble i vi fermentat en rapa del Fargas Fargas de Salelles.

A Espurnes Barroques cuiden els detalls, fins al punt que deu ser l’únic festival amb una fragància pròpia. És de pi blanc, romaní i sempreviva, feta per EssènciesCat de Pinós.

Aquest ha estat el segon dels quatre caps de setmana de concerts i conferències que ofereix Espurnes Barroques. Les pròximes parades son a Pinós i a El Miracle (1 de juny), Estaràs i Pinós (2 de juny), Ponts i Cervera (8 de juny) i La Molsosa (9 de juny). El comiat serà el diumenge 9 de juny a l’església de Sant Miquel de Castelltallat, amb la veu de la soprano manresana Núria Rial acompanyada per Vespres d’Arnadí. Les entrades per aquest últim concert ja estan exhaurides.

Una sessió de música conventual de la Itàlia del segle XVIII... amb barreja de la Patum

Gran ambient ahir a al tarda al Konvent de Cal Rosal. En una nau hi havia l’alegria de la fira de vins naturals «Que rebenti la Baells», que s’ha convertit en un punt de trobada de la gent del sector. En un altre espai, Espurnes Barroques havia preparat un programa amb música conventual de la Itàlia del segle XVIII. Les mirades es van centrar en l’austríaca Franziska Fleischanderl, que va tocar el salteri amb uns anells amb plectre, amb martellets de fusta, martellets amb una petita capa de pell... i amb les ungles. Va sonar música gregoriana amb el cor Auditexaudi però també composicions que semblaven no ser conventuals, encara que procedissin d’un monestir benedictí de la Pulla. Es va brindar amb un muscat brisat de Navàs, del celler Duesales, i un borratxo amb barreja de la Patum de l’Alberich de Berga