Amb més de 600 persones dempeus aplaudint i amb llàgrimes als ulls i un nus a la gola fruit de l'emoció i la tristesa. Així va acomiadar, ahir, Puig-reig al mestre Ramon Noguera i Subirà (Puig-reig, 1937), mort als 78 anys després d'una llarga malaltia.

El fèretre de qui va ser fill predilecte de Puig-reig va sortir del temple parroquial de la mateixa manera que hi havia entrat: per la portalada principal, sostingut per representants de diferents entitats on va treballar i amb una senyera al damunt amb molta història, com explicava l'exalcalde Ramon Coma. La va confeccionar la mare del veterà polític aprofitant retalls d'una bandera espanyola. Aquesta senyera va onejar a Puig-reig el 1932 amb motiu de la visita del President Francesc Macià i s'ha utilitzat en funerals especialment colpidors com el d'ahir.

La cerimònia la va oficiar mossèn Ramon Viladés. Va acompanyar-lo un altre dels impulsors de la coral Polifònica de Puig-reig, mossèn Josep Besora. I mossèn Joan Viladot. També va ser-hi present mossèn Joan Bajona, fundador i director de la coral Sant Esteve de Balsareny.

A l'ofici hi van tenir un paper protagonista el cant i la música gràcies als cantaires i també excantaires de la coral Polifònica que Ramon Noguera va dirigir durant 46 anys. Juntament amb l'orquestra de cambra Terrassa 48, que ahir va actuar a les ordres de la batuta de Josep Maria Conangla, van interpretar diferents parts del Rèquiem de Mozart, una de les composicions que agradava a Noguera. També hi van intervenir professors de l'escola de música del poble, com la soprano Araceli Esquerra, i alumnes, entre els quals membres del cor Giovinetto. Van cantar el cànon Adéu-siau sota la direcció de Gemma Fígols.

Ramon Viladés va destacar en la seva prèdica que l'obra de Ramon Noguera és el millor llegat que deixa perquè el seu treball perviurà en els centenars de joves que va formar. Viladés va posar d'exemple del bon fer del difunt, el ressò assolit pel cor Giovinetto. "Els vostres èxits han estat gràcies als valors que us ha transmès el Ramon. Ell serà viu en vosaltres". I va assegurar: "algú s'ha preguntat per què d'un poble tan petit n'ha sortit una coral de tanta categoria? No ha estat un miracle, sinó fruit de l'esforç i l'autoexigència" d'un home que "era la perfecció pura i un pencaire incansable".