L'impacte econòmic dels boletaires xoca amb la realitat de la massificació

22.10.2016 | 07:33
Cistella de rovellons trobada aquest dissabte al Berguedà

No hi ha cap dubte que la temporada boletaire és una mina d'or per al turisme berguedà. La massificació que hi ha hagut durant els últims anys té la part positiva en l'impacte econòmic que deixa el seu pas a les arques berguedanes. Tant Vicenç Linares, conseller comarcal de Turisme del Berguedà, com Toni Barat, president de l'Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, assenyalen a Regió7 que una bona temporada de bolets pot acabar sent més positiva que qualsevol època de l'any en l'àmbit turístic i econòmic de la comarca.
Tot i aquest benefici real i quantificable, la realitat és que existeix un doble vessant preocupant en l'arribada de boletaires: "d'una banda, aporten diners a la comarca, botigues, forns de pa, hotels, restaurants... i, d'altra banda, hi ha una part més negativa, amb boletaires que llencen deixalles al bosc i els deixen fet un desastre", assegura Vicenç Linares. I el problema no és de fàcil solució, ja que restringir-hi l'accés sembla excessiu. "És un tema molt complicat, no sóc gaire amant de posar limitacions, però potser sí que s'haurà d'aplicar alguna restricció perquè el bosc es xafa molt. És un tema que s'haurà de debatre en el futur", reconeix Toni Barat.
A més, no tots els boletaires vinguts de fora consumeixen a la comarca. No és estrany trobar al bosc una família fent pícnic. Aquests, per tant, no deixen diners al Berguedà. Barat ho resumeix en aquest exemple: "és com l'Onze de Setembre a Berga, el 80% de la gent es duia el menjar de casa, però amb el 20% restant n'hi havia prou per omplir tots els locals. Amb el bolet passa el mateix", explica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema