Daniel Kitanguila i Mohammad Elgazawi expliquen la seva experiència fins arribar a la ciutat de Berga i comparteixen els seus somnis.
Daniel Kitanguila: «Berga m´agrada i voldria establir-me a la ciutat»
A l'alberg expliquen que va Daniel Kitanguila va arribar a Berga amb els ulls plorosos, però que ara li brillen. Ha convertit l'esperança de dur una vida millor en una oportunitat que no deixarà escapar. Té 38 anys i va fugir de la República Democràtica del Congo, amb conflictes molt violents des de fa dues dècades. El seu pare va ser empresonat i va morir. Va arribar amb avió al Marroc i el recorregut fins a l'estat espanyol el va fer amb pastera. «Berga m'agrada i voldria establir-me a aquí», explica, tot destacant que a la ciutat només ha trobat «amabilitat».
Per aquest motiu espera trobar alguna feina en algun magatzem de la ciutat. Al Congo hi va deixar la seva família, una dona i un fill. Espera, amb el temps que puguin venir també a Catalunya. Està aprenent català i castellà per facilitar la seva integració i trobar un treball amb més facilitat.
Mohammad Elgazawi:«M´agradaria trobar una feina com a traductor a Catalunya»
Va estudiar filologia hispànica i treballava com a intèrpret. Per aquest motiu la barrera idiomàtica no ha estat tan important per a ell. Prové de Damasc, la capital siriana, també afectada pel conflicte bèl·lic. «El meu germà gran va morir a la guerra i tinc un altre a la presó. Era massa perillós», destaca. Per aquest motiu va marxar a Turquia, a Istanbul, a on també va treballar. Però volia arribar fins a l'estat espanyol i el següent pas va ser arribar a Grècia en una pastera, pagant 600 dòlars per aquest perillós mitjà de transport. Va viure a dos camps de refugiats grecs. «Vam arribar a Madrid, amb el el procés d'arribada de refugiats i ens van enviar cap a Berga. La ciutat m'agrada perquè hi ha una gent molt amable», afirma. El seu objectiu és «buscar una feina com a traductor», però prefereix una ciutat més gran, Manresa o fins i tot Barcelona.
