Blog 
Un racó de paraules
RSS - Blog de Irene Ramentol

L'autor

Blog Un racó de paraules - Irene Ramentol

Irene Ramentol

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). He passat per les redaccions de El Punt de Girona, l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i actualment sóc redactora del web del Regió7 i del Diari de Girona.


Arxiu

  • 07
    Febrer
    2013

    Lola

    Fa pocs dies vaig tenir una trobada fortuïta. Vaig conèixer la Lola. Seia en un portal de Barcelona que no acostumo a freqüentar però que per circumstàncies concretes aquell dia hi vaig anar a parar. 'Bona tarda, necessita alguna cosa?', vaig preguntar-li sense arribar a veure el seu rostre que protegia amb mantes per resguardar-se del fred. Aquell va ser l'inici d'una conversa  del tot inesperada, carregada d'emocions i de sensacions contradictòries producte de la duresa dels fets que ens havien dut a trobar.

    La Lola era mare de cinc fills, tots ...


  • 02
    Maig
    2012

    Ser lliure en un món de llibertats retallades

    Fa tot just setanta anys, l'any 1942, el rector de la Universitat de Chicago, Robert Hutchins, rebia l'encàrrec de formar una comissió i determinar, donada la deriva dels mitjans de comunicació nord-americans en la pèrdua de valors i de compromisos professionals, el grau de llibertat periodística en els mass media. Cinc anys després, les conclusions sortien publicades en un informe on es posava en evidència la necessitat de refermar el compromís social dels mitjans. L'estudi rebia nombroses crítiques de poders polítics i econòmics. Sense saber-ho, però, l'inf...


  • 11
    Abril
    2012

    El CAC, teràpia per als periodistes

    Ja fa dies, sobretot des de que el CAC va alertar del perill d'una excessiva intervenció partidista en la CCMA, que l'ens ha esdevingut motiu de crítica per nombrosos periodistes. No puc negar sentir-me identificada amb molts dels arguments que fonamenten aquestes crítiques. Certament, el mateix intervencionisme polític que critiquem en la CCMA, l'hi trobem en aquest òrgan. Tot i així, hi ha dos matisos que considero necessari tenir en compte si és que volem tractar aquesta qüestió de forma justa i rigorosa.

    Per una banda, el fet de no tenir en compte que hi...


  • 19
    Març
    2012

    La crisi ens fa egoistes

    Aquest cap de setmana, mentre feia una barcelonada, vaig topar amb una persona que, sense saber-ho, m'ha fet reflexionar molt. Estava passejant per Rambla Catalunya, intentant assimilar tots els inputs comercials i convertint-me sense adonar-me'n en la víctima perfecta del consumisme, quan de sobte em vaig creuar amb un home amb una mirada i un posat de patiment que em va oferir un paquet de mocadors a canvi de la 'meva voluntat'. No vaig tenir temps de pensar gaire, però reconec que la meva primera reacció va ser de negar-li. 'Em sap greu, però jo tampo...


  • 09
    Març
    2012

    El carnaval de la crisi

    Fa temps que em ronda pel cap una preocupació -sí, una més pels que sabeu que en tinc moltes- sobre el moment històric que estem vivint. Es tracta de les conseqüències invisibles de la crisi. Les visibles són clares. Cada dia en tenim exemples. Però, què passa amb les que, per ara, segueixen intangibles? Estem assistint a una mena de carnaval, on darrere de les màscares, amagades, hi ha veritables perills que encara no han aflorat.

    No tinc prou eines ni coneixements per parlar-ne de tots però sí que m'agradaria poder-ne nomenar un que cada vegada observo que ...


  • 13
    Febrer
    2012

    Qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

    Després de llegir i sentir crítiques molt dures aquestes darreres setmanes, finalment he pogut veure 'J.Edgar'. És impossible a l'hora de parlar d'aquest film passar per alt el gest que ha tingut l'acadèmia del cinema per excel·lència en tancar-li les portes de forma rotunda a qualsevol tipus de reconeixement, així com obviar els nombrosos crítics que han dedicat esforços a desmuntar la pel·lícula sense remordiments.

    Potser és perquè feia quasi un any que l'esperava o potser perquè estava molt predisposada a trobar-hi defectes per i...


  • 24
    Gener
    2012

    La raó de ser periodista

    6.30 h. Un fil de música creixent s'introdueix al meu cervell, provocant el canvi de l'estat de no-consciència al de mitja consciència, fins que les ordres neurològiques són tan potents que empenyen les meves parpelles a obrir els ulls. 6.35 h, cinc minuts de rigor després, comença un nou dia de treball.

    Surto de casa encara amb la son a flor de pell. Abans, però, un cop d'ull a la plana. La preciosa plana de Vic gebrada, que a primeres hores del matí barreja colors blaus i blancs que indiquen la presència de fred. I penso que, si més no, val infinitament l...


  • 21
    Diciembre
    2011

    Peatge en sanitat

    No sé si el país està escandalitzat per les notícies publicades últimament, jo sí. Ja fa dies que rebem clatellades. I sí, està clar, és la crònica d'una mort anunciada. Però, jo em pregunto si els que tenen les eines per prendre aquestes decisions tenen en compte aquells que en surtiran més perjudicats.

    Fa unes setmanes es va anunciar la puja de la llum, l'aigua, del gas i del gasoil. Més tard, l'increment de la taxa d'universitat i la retallada dels sous públics. Pocs dies després, l'increment dels preus del transport públic. Ahir, l'a...


  • 02
    Diciembre
    2011

    L'espelma s'apaga...

    L'espelma s'apaga, senyores i senyors, com Mònica Terribas es va anar apagant poc a poc ahir en l'entrevista al president de la Generalitat. I és que els cops vénen amb força i ja no hi ha ningú que en surti il·lès. El sector públic s'està ofegant, encara que Mas asseguri contra evidències que els serveis no se'n veuen ressentits. Només cal escoltar els crits dels professionals per adonar-se'n. I els periodistes, els que estem en contacte permanent amb els fets, en constatem la gravetat.

    Ahir la directora de TV3 va fer una exercici periodíst...


  • 23
    Novembre
    2011

    Lloança a l'esquerra

    Ara que, com en l'època de l'any que ens acompanya, el dia és més fosc. Ara que la dreta proclamada s'ha apoderat amb contundència del tron...ara que vénen temps difícils pels que tenim un present incert i un futur encara més imprevisible.

    Ara que és l'hora de tot això, cal que fem notar la veu de l'esquerra. Una esquerra que deixi de viure dels prejudicis, que no miri més enrere ni tampoc als seus adversaris, i que prengui força. Perquè els veritables ideals que hi ha darrere d'aquesta creença només poden conduir a una actitud possible, ...