El Barça brilla en el moment més decisiu (77-69)

El Palau Blaugrana va fer tot el possible perquè la sèrie torni al feu blaugrana. El pavelló va apretar conscient de la importància del duel, i quan més va costar a l’equip, més caliu impregnava la pista. Sobre el parquet, el FC Barcelona es va refer d’un mal primer partit i, mitjançant un Jabari Parker imperial i un gran Àlex Abrines als darrers minuts, va aconseguir un triomf clau de cara a ser un dels equips participants a la Final Four de Berlín.

El matx enfrontava des de l’inici dues alternatives ofensives molt diferenciades. Ambdós equips plantejaven atacs ràpids, però quan la defensa contrària aturava els contraatacs, els blaugrana aconseguien sempre alguna situació d’avantatge sota la cistella. Accions que en moltes ocasions acabaven els interiors, però que en altres servien com a clau per a excel·lir en la circulació de l’esfèrica i trobar bones situacions de llançament. Tirs exteriors que, amb els jugadors alliberats, entraven en facilitat. 

A l’altre extrem, el conjunt dirigit per Bartzokas optava per atacar en l’u contra u a Jabari Parker. Alec Peters començava endollat, però després d’anotar dos triples i una cistella, l’estatunidenc es refredava a la mateixa velocitat que s’havia escalfat.

La defensa plantejada per Grimau col·lapsava l’atac coral grec, i només accions aïllades i de qualitat aconseguien trencar la teranyina defensiva dels barcelonistes. Una faceta que estava sent clau, sobretot per a controlar amb solvència el rebot defensiu i sortir al contraatac de manera recurrent. Una circumstància que permetia als locals anotar amb facilitat i comoditat a prop de la cistella. Però el Barça no va mantenir la rocositat defensiva inicial. L’Olympiacos llegia millor l’agressivitat culer en la primera línia de passada, i amb accions de més talent que joc coral, els grecs tornaven a carburar, anotant en cinc minuts els mateixos punts que en tot el primer quart.

La poca contundència defensiva i la menor possibilitat de controlar el rebot sota el seu cèrcol, forçava el Barça a buscar situacions en estàtic. Un ritme que no fa sentir gens còmode el conjunt dirigit per Grimau, que es col·lapsava i necessitava sang, suor i llàgrimes per a poder trobar situacions còmodes per anotar.

La transcendència del partit es va notar a la represa. Un inici fulgurant dels grecs, capitanejats per Nigel Williams-Goss, els retornava al lideratge. La defensa culer patia per tapar els forats sota la seva cistella, i les poques opcions de llançament exterior tampoc els servien per a mantenir el ritme que proposava Bartzokas. Però cap dels dos equips semblava decidit a trencar el partit, donant per bo un resultat que donava opcions als dos conjunts en els darrers deu minuts.

Com si es tractés d'un combat de boxa, els dos conjunts van arribar sencers i amb opcions al darrer assalt. Però la desesperació s’apoderava dels grecs, que amb menys d’un minut rebien tres faltes, una d’elles tècniques. Però els blaugrana no aprofitaven el tir lliure, i continuaven contemplatius en atac. Sense anotar una cistella en joc en dos minuts i mig.

Però l’orgull i capacitat de reacció culer es va deixar veure al final. En els assalts de campionat, els blaugrana es van erigir en el millor equip, gràcies a un gran final de duel d’Àlex Abrines. El balear va anotar do triples decisius, i gràcies a bones accions defensives individuals i col·lectives van assecar l’ofensiva grega. Ara, amb un triomf al sarró, la gesta de ser a Berlín sembla més factible.