Les figues de Donald Trump

És importantíssim perquè mai un expresident dels Estats Units (i novament candidat) havia estat assegut al banc dels acusats per un delicte penal, però el judici que s’està celebrant contra Donald Trump no té l‘al·licient dels que permeten aclarir fets rodejats d’ombres i dubtes. No n’hi ha: Trump va utilitzar diners de la campanya electoral per pagar un suborn a l’actiu porno Stormy Daniels per evitar que escampés que l’home de color taronja és un adúlter que es ficava al llit amb ella. Les proves estan a la vista. Trump és culpable; cal, només, que el jutge decideixi quina condemna mereix. Normalment, una situació tan pringosa com aquesta hauria dinamitat les aspiracions de qualsevol candidat però, en el cas de Trump, els seus votants interpreten el judici com una prova més que el multimilionari d’ultradreta que es fa passar per un antisistema de la CUP és perseguit per les elits progressistes, o sigui que el que hauria de ser el judici més decisiu de la història dels Estats Units només és una peça que s’afegeix al puzzle de la gran caricatura americana. Amb aquest panorama, el punt de màxim interès és un altre: és establir si Trump s’adorm durant les sessions. I ho fa: periodistes que l’observen amb prismàtics certifiquen que tanca els ulls, s’està una estona totalment immòbil i, de cop, li cau el cap. Ell, que se’n reia de la somnolència de Biden i l’atribuïa a la seva edat, diu que s’aïlla per concentrar-se, però li costarà continuar-li dient ‘Sleepy Joe’. Tots dos fan capcinades, sí. Són dos avis. Però el tema és que no és el mateix clapar-te en un simpòsium que fer-ho al teu propi judici. ¿Votaries algú que va tan sobrat que pesa figues (ehem) al banc dels acusats? Milions ho faran. Aquests són els senils.