Perduts en la immensa mar blava

Vist el maremàgnum en que estem instal·lats des de la nit del 12 de maig, pas que els hi diré, jo, als polítics independentistes quines decisions personals han de prendre en funció de l’estat d’ànim, la pèrdua de connexió amb la població o el desconcert de no saber si són presidenciables o carn d’oposició. Tanmateix, com que les decisions dels polítics que viuen del diner públic que manté el sistema de partits i que s’usa per a emprendre actuacions que incideixen en el benestar de la societat, sí que em considero en el dret de fer-los saber què pensa molta gent (800.000 electors pel cap baix?) sobre l’ús que fan dels vots que els donen cada quatre anys (o tres, com sovinteja últimament per necessitats o incapacitats de governabilitat). Prenguin nota, si us plau: pel que m’arriba de l’entorn familiar, d’amistats, de sectors socials amb qui comparteixo aficions jo diria que la ciutadania només aspira a viure dignament i arribar a final de mes sense angoixes. És a dir: treballar, gaudir d’un habitatge en condicions, permetre’s algun caprici, sentir-se ben atès a cal metge o quan s’ha de fer algun tràmit oficial, i que el transport públic sigui eficient. D’altres necessitats assumibles: passejar sense temor, que l’escola potenciï les capacitats dels alumnes, que la convivència veïnal sigui enriquidora i sentir-se correspost en drets i obligacions. Que el català continuï sent senyal d’identitat, i que el dret a decidir esdevingui realitat democràticament acceptada. És a dir, viure d’acord amb les expectatives creades per vostès en els períodes electorals, quan demanen que se’ls atorgui confiança per governar. Ja em diran si consideren excessiu el què els demanen els seus conciutadans, però sincerament penso que no té punt de comparació amb allò que vostès, els polítics professionals els han retornat: inoperància, pèrdua d’oportunitats per un enfrontament permanent, desqualificació visceral mútua, egoisme personal per damunt de qualsevol interès col·lectiu; poca exemplaritat, en definitiva, del comportament desitjable socialment. Només cal llegir el que escriuen els seus seguidors a les xarxes socials inspirats per la seva actuació: com i quan pensen capgirar aquest enfrontament vergonyós? Encara dubten quin és l’objectiu comú prioritari? El 10 de juny, l’endemà de les eleccions europees, farien santament si canviaven el xip i començaven a actuar com fa temps se’ls reclama: pensant en la gent i el país. Facin números i veuran que si no paren de restar acabaran perdent-ho tot. Els decebuts que hi creien rai, perquè trobaran bons substituts. Només és qüestió de temps, perquè la gent encara hi és, i les ganes també.