Laura Vilagrà: «Estic convençuda que continuaré fent feina des del Govern»

Què li està semblant el millor i el pitjor de la campanya?

El millor, que Pere Aragonès està liderant l’agenda política i mediàtica, posant propostes damunt la taula. Es tracta d’explicar on vols situar Catalunya d’aquí a 4 anys i els altres dos partits no ho estan fent, i això és el que em sembla pitjor, que parlen més d’ells mateixos. Estem pendents del numeret de Sánchez en comptes de fer propostes concretes. N’hi ha alguns que es miren massa el melic i hem de parlar de nosaltres, dels anhels i necessitats de la ciutadania, que és el que fa ERC. Tenim la credibilitat d’explicar la feina feta en un context molt difícil.

I a nivell personal?

Recordo que la primera entrevista de la meva carrera política la vaig fer a Regió7, en la meva etapa municipal, fa 22 anys. En aquell moment era molt jove, era tot il·lusió, però tenia manca d’experiència. Ara és al revés, i gràcies a tot el que he anat fent a nivell municipal la campanya l’encaro amb més solidesa. Veig altres candidates número 2 que s’amaguen, que no volen fer debats. I sorprèn, perquè es tracta que coneguin d’on vens, la teva trajectòria. I jo vinc de picar pedra del meu municipi. Crec que ho porto molt bé.

El pitjor és la gestió del temps amb les meves filles, tot i que les dues les vaig tenir sent alcaldessa, i ho han mamat de tota la vida. I el context a Santpedor és idoni, perquè és un poble molt cohesionat. Elles hi treuen molta importància. 

Aquests dies du dos barrets ben visibles: el del Govern i el del partit. Com compagina les tasques?

La feina de govern no l’hem deixat de fer. Hem aprovat tancar les retallades en l’àmbit de l’educació, però també el conveni de presons, que des del 2006 no s’actualitzava. El pressupost no el podrem recuperar tot, però en forma de decret aprovem noves inversions sobre sequera, reforços en sanitat. Fem que la maquinària treballi, i al vespre els dedico als actes polítics, que a mi m’agrada fer a prop de casa.

De nedar, una de les seves passions, no en deu tenir temps.

Tinc la custòdia compartida de les meves filles i les setmanes que em toca tenir-les procuro arribar abans a casa. Quan no les tinc és quan aprofito per allargar l’activitat fins tard a la nit. Ara nedo un cop a la setmana, al Nat’s, però per a mi és molt poca estona. 

Les enquestes els situen en tercera posició.

Depèn de quines. Som molt conscients que hem d’aixecar la gent del sofà, que els que ens han donat suport se sentin motivats per anar a votar. Per això som molt propositius i explicatius. Als altres dos candidats, els senyors Illa i Puigdemont, se’ls farà llarga la campanya, perquè no estan posant propostes damunt la taula. Sembla que es posin d’acord amb els grans macroprojectres i que es pugui produir la sociovergència. Per a mi res encara està fet, i tot és possible, però nosaltres som els que hem tirat endavant el país en un moment molt difícil.

Surten amb ànim de remuntada o de guanyadors?

Hem liderat el país i tenim clar que la gent ens farà confiança, mentre d’altres, com Junts, abandonaven el barco. Confiem que ens anirà bé, que Aragonès estarà en condicions de tornar a ser president.

El votant independentista pot estar marejat aquests últims anys per la batussa entre partits. Per què han de votar ERC i no Junts?

Nosaltres som els dels resultats. Tot el que vam dir que passaria ha passat. Vam ser els primers que vam aixecar la bandera de l’amnistia, fa quatre anys, juntament amb Amnistia i Llibertat, i està a punt de produir-se. Som els que hem obert camí: els indults, acabar amb el delicte de sedició.... Gràcies a això Jordi Turull ha sortit de la presó i Josep Rull pot ser candidat. Els resultats són tangibles. Ara toca obrir la porta de la negociació del referèndum, i que es pugui aplicar els resultat. És la segona fase de la resolució del conflicte polític. I quan diem que passa una cosa, acaba passant, encara que sembli molt difícil, com aturar la repressió. 

Quines garanties poden donar que ara sí seria possible un procés d’autodeterminació o un nou finançament?

He format part d ela negociació política aquests darrers anys. He anat molt a Madrid a parlar d’aquestes qüestions. Hi hem començat a abordar la negociació pel referèndum i ara estem en posicions molt separades, com va passar amb l’amnistia, però hem estudiat les vies per poder-ho fer: la jurisprudència del Tribunal Constitucional del 2014, que deia que el que han de fer els dos governs és pactar. Sabem que només es qüestió de voluntat política i de la força que pugui tenir ERC.

Si torna a governar, quina serà la seva prioritat?

Al marge de l’objectiu de la independència, que tenim des que teníem només tres diputats, ara és prioritari abordar el finançament singular. És un objectiu polític molt ambiciós, però no podem negar a la ciutadania més benestar. Som els tercers a aportar i els catozens en rebre. Hem de tenir més recursos, perquè som 8 milions i hem d’adaptar els serveis a aquesta població. No és una qüestió de privilegi com diu el senyor Illa. 

De què diria que li ha servit al territori tenir en la seva persona el càrrec institucional més elevat des de la República?

Treballem pel nostre potencial industrial, que tan de bo Catalunya tingués els percentatges d’empreses industrials potents, que donen treball de qualitat, que té el Bages. La riquesa de la Catalunya central és un model per exportar a la resta de territoris. Així ens ho hem plantejat quan hem fet el Pacte Nacional per la Indústria. En el cas del Berguedà volem donar-li embranzida perquè recuperi la inversió industrial. El Berguedà és una prioritat per al Govern i sé que hi ha projectes interessants per desenvolupar-hi. 

El meu poble és Santpedor i la meva ciutat, Manresa. Sempre tibes cap a casa, i la Catalunya Central ha tingut una inversió per sobre de la mitjana. Hem fet escoles noves, com la meva, La Serreta de Sant Fruitós, que feia dotze anys que estava en cargoleres. A l’Hospital de Berga hem invertit en urgències. En mobilitat, ha calgut esperar que hi hagués una vicepresidenta i una consellera de Territori que se’n cuidessin per fer gratuïta la C-16 en dies laborables, una reivindicació històrica del territori. També fem una modificació per permetre que les motos gaudeixin dels mateixos descomptes que els turismes. Hem invertit a la C-55: sé que se’n reclama un desdoblament total, però és molt complex, com ja han expressat tots els consellers de territori, també els de Convergència i de Junts. Però ja em n’hem millorat trams i accessos, tot i que hi ha llocs que per orografia és molt complicat. El meu pare era de Sant Vicenç, està enterrat allà i he fet milions de vegades aquesta carretera. A poc a poc ho anem resolent. 

Està preparada per deixar el despatx si ERC no pot governar?

Ja ho he fet d’altres vegades. He sigut molt feliç en política però també a fora. Em va anar molt bé quan vaig deixar de ser alcaldessa. No em fa por assumir cap responsabilitat, però estic convençuda que continuaré fent feina des del Govern de la Generalitat. 

Si hi continués, li agradaria repetir de vicepresidenta?

Ara no em plantejo cap objectiu concret. Vaig venir aquí per estar al costat del president. M’he sentit molt còmode rere una persona que té el conjunt del país al cap i que és molt sencera, racional. L’he ajudat amb tot el que he pogut. Des de presidència ens ha tocat reforçar els serveis públics bàsics, tenir protagonisme en la política de negociació, però sempre tenint molt present la Catalunya central. Cada dia vaig a dormir a Santpedor!

La biografia

Nascuda a Santpedor el 1976, Laura Vilagrà és llicenciada en Ciències Polítiques per la UAB i màster en Direcció Pública per ESADE. Va ser regidora a Santpedor, consellera comarcal i alcaldessa del seu poble entre el 2003 i el 2015. Diputada entre el 2006 i el 2011, va ser delegada del Govern a la Catalunya central. Ha estat gerent de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella i gerent del Consell Comarcal. Amb Pere Aragonès, ha estat consellera de presidència i vicepresidenta del Govern.

Molt personal

Viu de lloguer o en un pis propi?

En un pis propi heretat.

Té segona residència, on?

No.

On va anar les últimes vacances?

A Berlín, aquest estiu passat.

El lloc més llunyà on ha estat?

A Xicago, als Estats Units.

Quin esport practica, i amb quina freqüència?

Natació, un cop a la setmana. Però també caminar i sortir a córrer.

Quin cotxe té?

Un Toyota Rav4 del 2013.

Quin mòbil porta?

Un Iphone XR reacondicionat.

On era i què va fer l’1’octubre?

Era delegada del Govern i ajudava en tota la logística els ajuntaments.

Tothom té el que es mereix?

No.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Sobreposar-me sempre en qualsevol circumstància. Quan treballo soc massa dura.

Quant és un bon sou?

40.000 euros anuals.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

Madame Bovary.

Una obra d’art. 

El Guernica de Picasso.

En què és experta?

En nedar.

Què s’hauria d’inventar?

Alguna cosa que permetés evitar que els homes abusin de les dones o dels nens.

Déu existeix?

No.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Agatha Christie.

Un mite eròtic.

Un waterpolista.

Acabi la frase. La vida és...

Bonica, però molt complexa.

La gent de natural és bona, dolenta o regular?

N’hi ha de tot.

Tres ingredients d’un paradís.

Anar-hi acompanyada, poder nedar i poder riure.

Subscriu-te per seguir llegint