Al contenidor groc

Estic gairebé a un pas de saber tot el que va al contenidor groc. Gairebé, perquè costa molt, però molt, saber exactament el que hi va i el que no hi va. Quan va començar tot això del reciclatge, i molt abans de la campanya de l’«on vas envàs» que ho va canviar tot en les nostres vides, el contenidor groc ja hi era i jo, bàsicament, el saludava. Què coi hi deu anar a qui dins? Després vaig saber que hi anaven els plàstics, més endavant vaig saber que no només hi anaven els plàstics i ara he sabut que no hi van tots els plàstics. Costa, ja he avisat. A casa hem organitzat un petit part temàtic de cubells, bosses, recipients i d’altres cubliques que és des d’on centralitzem tota l’operativa domèstica de llençar que ja no es diu llençar sinó reciclar. És tota una experiència col·locar cada cosa al seu lloc i després ep!, que aquí ve la bona!, saber a quin contenidor de la brossa va cada cosa que tenim a cada recipient de casa. De vegades, al vespre no mirem Crims ni Plataformes per concentrar-nos en la nostra operació domèstica de salvar el planeta. Als contenidors ja és una altra cosa, quan hi arribes hi ha de tot i a mi em venen sempre, i quan dic sempre vull dir sempre – la temptació de no tirar cada cosa on toca sinó d’anar variant. Si, ja sé que això ara no es porta, no es fa i a més de ser delicte i deu estar multat. Però és que un va néixer i créixer en la generació –no sé si Z, X o boommer– que sospitem que això que nosaltres classifiquem i separem amb tant de carinyo i amb tanta complicitat familiar, després venen els dels camions i ho barregen tot per després separar-ho ells. No ho tinc clar. I ara quan ja sospitava que començava a tenir clar perquè servia el contenidor groc i la resta de contenidors em surt un nou dubte que aquests dies m’altera la vida i no em deixa descansar: A quin contenidor van els polítics que ja no fem servir i que no hauríem de fer servir més? Perquè ara mateix, després del 12-M no em negaran que n’hi ha uns quants i que estaria bé saber a quin envàs vas si políticament ja no et fan cas. No ho sé, i diria que no soc l’únic i diria que no és al contenidor groc. Ens convé urgent saber-ho per no tenir-los fent nosa perquè no fos cas que, de no saber on han d’anar tinguessin la temptació de tornar. I no hem facin dir noms. Que la filosofia de vida del reciclatge és bona i sana i aplicable a gairebé tots els estris que tenim a la mà. Però en política no sé si és el més escaient reciclar-se. Tot i que sol ser el més corrent. De vegades està bé saber que el teu cicle s’ha acabat.