El temps aboca oblits sobre fets i sobre persones; és una feina dels investigadors, historiadors i periodistes recuperar les pàgines viscudes per la societat que ens ha precedit i ajudar a bastir l'edifici de la comprensió de les coses actuals. Joan Vilar i Costa, manresà de les Escodines, exjesuïta, capellà que treballà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat Republicana durant la guerra civil, exiliat i reclòs en un camp de concentració a França i capellà obrerista a Tolosa de Llenguadoc fins a la seva mort, és un exemple de pàgina viscuda, de pàgina vital recuperada per a la memòria col·lectiva de la ciutat que el va veure néixer i per al país. L'historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer signa un llibre de 120 pàgines editat per Claret amb pròleg del malaurat Albert Manent que omple una de les nombroses llacunes que resten.
Joan Vilar i Costa va néixer al número 12 del carrer de Santa Clara Vell l'1 d'agost del 1889. Era un dels set fills del matrimoni format per Agustí Vilar i Carme Costa, uns petits industrials de vetes i cintes. Als 14 anys va ingressar al noviciat de la província d'Aragó de la Companyia de Jesús, ordenat sacerdot el 26 de juliol del 1920 aquell any i el següent el va passar a la Cova de Manresa per a la Tercera Provació, que és un any dedicat a l'estudi de l'espiritualitat de la Companyia. Entre el 1924 i el 1927 va ser director de la biblioteca del Pontifici Institut Bíblic de Roma, que reorganitzà i modernitzà.
