Les pel·lícules Platillos Volantes (2003), Elles i jo (2007), Caracremada (2010), Agnosia (2010), Pa negre (2010) i ÀnimA (2014) són temàticament molt diferents, però totes tenen un tret comú: s´han rodat en diversos espais situats al Berguedà. En aquesta última dècada, la comarca s´ha convertit en un escenari cinematogràfic molt recurrent, on també s´han gravat documentals (Aqua, 2008), videoclips com el de la cantautora anglesa Lucy Rose, el maig d´enguany i, fins i tot, un film musical que acompanyava l´àlbum del grup irlandès U2 l´any 2009.

Ara, el Berguedà tornarà a la gran pantalla, i ho farà amb el rodatge, a principi del mes de setembre, d´un curtmetratge de gènere fantàstic amb tocs de terror clàssic anomenat Bram. El projecte, dirigit per Ferran Ureña i Ana Bear, disposa d´un equip molt jove que no sobrepassa els 25 anys de mitjana d´edat, i que actualment està buscant completar el seu pressupost a través d´una plataforma de micromecenatge.

El curt, que durarà entre 12 i 15 minuts, busca reflexionar sobre la infància robada a través de les quimeres, segons Ureña. En aquest cas, la quimera és en Bram, un monstre imaginari que existeix dins del cap d'un nen introvertit (en Pol) i que l´acompanya fins i tot durant l´edat adulta, de manera que es converteix en un món propi paral·lel que el nen crea dins dels seus pensaments per canalitzar la pèrdua de la infantesa. I és que un dels motius que ha empès la creació d'aquest projecte és el descontentament amb la representació que s´ha fet al cinema de l´edat infantil. «Nosaltres ho plantegem d'una manera diferent. No volem tractar la infantesa com una crònica, tal com s´ha fet en altres films; en aquest cas volem ressaltar el vincle poètic que ens hi uneix, sobretot a través dels records», explica el director. El monstre Bram és, doncs, una espècie de càpsula atemporal en la qual s´allotgen els somnis, la felicitat i les pors.

Per què el Berguedà?

Els motius que han fet que l'equip hagi decidit rodar al Berguedà són bàsicament dos: les facilitats burocràtiques i administratives pel que fa a permisos i les característiques dels espais. I és que segons el director del curt, Ferran Ureña, «hi vam passar un cap de setmana i ens va impressionar molt». També hi ha influït el fet que el cap de comunicació del projecte, Sergi Remo, sigui de Berga, i la seva família tingui una casa a Espinalbet: «vam poder entrar en boscos privats i masies on no pots accedir si no coneixes ningú».

Miquel Poveda, responsable de producció, afegeix que la zona ­-sobretot les masies antigues de pedra i les grans extensions de bosc- casa molt amb l´estètica del film, que tindrà una realització molt especial amb un tractament singular de la llum. «Serà un curt molt diferent a la resta», afirma.