"Sóc el primer pixapins de la meva família". S'ho diu a ell mateix i explica que això li ho deia l'avi. Miquel Adam Rubiralta (Barcelona, 1979), va treballar a l'editorial Laertes, ha estat editor de LaBreu Edicions i, des de fa una mica més de dos anys, és el cap de premsa d'Edicions de 1984 -que dirigeix el també manresà Josep Cots-, segell que aixopluga el seu debut literari, Torero d'hivern: disset relats que beuen de l'humor, l'autobiografia i, sobretot, de la seva "veueta interior". Aquella que li diu que, durant l'hivern, no hi ha temporada de toros.
Adam, fill de manresans ("tota la meva família és d'aquí exceptuant-me a mi, que ja vaig néixer a Barcelona"), torna avui a la ciutat dels pares per presentar la seva opera prima. Ho farà a la Biblioteca del Casino (19.30 h), acompanyat de la periodista Susana Paz, cap de Cultures d'aquest diari. Com explica ell mateix, Adam va començar a sentir-se escriptor sota el pseudònim Subal Quinina, va participar de l'auge dels blogs literaris amb La Segona Perifèria i, ara sí, ja sap el que és publicar un llibre. Amb el punt d'ironia que el caracteritza, Adam subratlla que, aquest cop, "no he hagut de perseguir periodistes", i que, sense obviar "el que sóc" i coneixent des de dins el món editorial, té molt clar que, tant les "decepcions com les alegries" -i d'aquestes en té, per les bones crítiques rebudes-, queden més matisades.
