Joan Pera es "transvestirà" al Teatre Goya en L'avar, de Molière, fent "un triple salt mortal" en la seva carrera com a actor. Amb aquestes paraules introduïa ahir Josep Maria Pou, director artístic del Goya, el retorn d'aquest clàssic del teatre universal a Barcelona 20 anys després. I amb la particularitat de fer-ho amb el còmic Joan Pera en el paper d'Harapagon, l'icònic vell ric i malalt pels diners, en un autèntic canvi de registre.

Amb la direcció del calafí Josep Maria Mestres i l'acompanyament de Manuel Dueso, Alba Florejachs, Josep Minguell o Júlia Barceló, entre d'altres, Joan Pera admetia la "temença" que li provocava aquest repte professional (després de 20 anys "fent teatre de bulevard"), i explicava que la seva obsessió ha estat aconseguir adaptar el seu caràcter "juganer a la categoria d'art" que conté el text de Molière, reflectint la humanitat i la complexitat del personatge.

L'avar torna a Barcelona (del 9 de febrer al 31 de maig) dues dècades després de la seva darrera representació, amb la recordada interpretació de Lluís Soler, en l'adaptació de Sergi Belbel, que recupera ara el Teatre Goya. L'equipament, a més, s'estrena en la representació d'un clàssic teatral no contemporani. Per a Pou, no calen gaires "raons" per fer clàssics com L'avar. I, de fet, l'únic indispensable, assegurava el director, és tenir "l'actor ideal". Per a Pou, Joan Pera compleix amb aquesta condició: "és un un magnífic actor, capaç de fer qualsevol paper que se li posi per davant". I Mestres enviava un missatge als escèptics: "jo sabia que en Joan faria un avar perfecte, i és per això que la fem, perquè aquesta obra necessita un actor d'una edat i un bagatge com el seu".

El director calafí aprofitava la presentació de l'obra per remarcar-ne -i reivindicar- el seu subtítol poc conegut, "L'escola de la mentida". Aquesta és la clau de l'obra, subratllava Mestres, i la premissa que mostra "les intencions de Molière": una obra coral que va més enllà de l'avar, que parla de la família i de l'amor. Tot un entorn que es contamina de l'avarícia del personatge fins a convertir-se en éssers "egoistes, intransigents, insolidaris i conscients del valor i el poder que es pot exercir a través del diner, una reflexió que avui dia està molt bé fer-la dalt d'un escenari".