Incèrta glòria, de Joan Sales, publicada el 1956, s'erigeix en un dels clàssics indiscutibles de la novel·la catalana. Un text que ha esdevingut un plat apetible per a molts cineastes. Com Marc Recha, que va intentar traslladar-lo a la pantalla gran. Finalment, ha estat un altre director igualment notable, Agustí Villaronga, qui ha aconseguit aquest objectiu. Incerta glòria ens apropa a l'encontre electritzant, en el front d'Aragó, de la Guerra Civil espanyola, de dos vells amics (Marcel i Juli), la parella d'un d'ells (Trini) i una vídua (Carlana) que exerceix el poder local.
No és casual que hagi estat el cineasta mallorquí el responsable d'aquesta versió fílmica, perquè l'univers literari de Joan Sales conté tot un seguit d'ingredients que enllacen perfectament amb el món de l'autor de l'exitosa Pa negre. Agustí Villaronga, com tots els realitzadors importants i amb personalitat que han abordat una novel·la de cinc estrelles, s'ha concentrat (el text original té al voltant d'un miler de pàgines) en uns determinats personatges (i trames) i ha potenciat les obsessions que dominen la seva filmografia.
I així, la passió amorosa (eros) i la mort (tànatos) vertebren un melodrama febril, punyent i desesperat, impulsat per uns personatges que són extremadament ambivalents (entre els quals sobresurt una contundent Núria Prims, en el paper de la vídua Carlana) i que, també, són víctimes de les seves pulsions autodestructives i d'una conjuntura històrica demolidora. Incerta glòria, com treballs precedents del seu autor (pensem en les admirables pel·lícules Tras el cristal i El mar), es revela a l'espectador com una modèlica, brutal i estremidora mirada a l'abisme interior.
Espanya, 2017. Drama. 115 min. Direcció: Agustí Villaronga. Guió: Agustí Villaronga i Coral Cruz, basat en la novel·la homònima de Joan Sales . Intèrprets: Núria Prims (Carlana), Marcel Borràs (Lluís de Brocà), Oriol Pla (Juli Soleràs) i Bruna Cusí (Trini Milmany). Pantalles: Bages Centre (Manresa)
