me casé con un boludo
? Argentina, 2017. Comèdia. 100 minuts. Direcció: Juan Taratuto. Guió: Pablo Solarz i Juan Taratuto. Intèrprets: Valeria Bertuccelli (Florencia Córmik), Adrián Suar (Fabián Brando), Norman Briski (Groisman), Gerardo Romano, Maria Alché i Maria Bellati. Pantalles: Bages Centre Manresa.
L'obsessió per rendibilitzar una fórmula comercialment segura no és propietat de Hollywood. I així, la cinematografia argentina ens proposa un producte tan feble i previsible com Me casé con un boludo, que reprodueix el mateix esquema (i el mateix equip tècnic i artístic) que Un novio para mi mujer, un èxit comercial descomunal en el país sud-americà.
El film descriu la història sentimental, teòricament impossible, entre Florencia, una actriu sense fama ni talent, i Fabián, una estrella consagrada. Es coneixen i s'enamoren durant el rodatge d'una pel·lícula, però ella s'adona que ha restat fascinada per un personatge i que l'ésser humà que hi ha darrere la màscara lluent de Fabián no és res més que un egòlatra sense substància.
Juan Taratuto, que va debutar amb la modesta No sos vos, soy yo, insisteix en el subgènere de la comèdia romàntica. Però el seu nou treball està desproveït d'espurna i trepitja, sense ni un gram d'enginy, pels llocs comuns més sovintejats.
El resultat final és un embolic tan elemental com irrellevant que cerca desesperadament la complicitat de l'espectador amb el poder carismàtic d'un repartiment de primera. L'escola interpretativa argentina és de cinc estrelles (és pràcticament impossible veure una actuació fluixa d'un professional d'aquest país en una pantalla), però ni la presència (ni el magnetisme indubtable) de la gran Valeria Bertuccelli ( Luna de Avellaneda, Hermanas, XXY) i d'Adrián Suar (i de secundaris tan potents com Gerardo Romano i Norman Briski) és suficient per poder aixecar una successió de gags tan insulsa com Me casé con un boludo. L'enèsima demostració que una constel·lació d'estrelles no pot salvar un guió escarransit i una realització sense grapa.
