Que hi havia hagut un escut s'intuïa. Però que hagués conservat bona part del relleu sota la capa de guix que el cobria ha estat una «sorpresa». Els treballs de restauració del portal barroc de l'antic col·legi de Sant Ignasi, datat del 1751, han deixat al descobert un escut borbònic que es presuposava però del qual no es té constància de cap imatge gràfica. Tampoc no se sap quan i per què es va tapar.
En les fotos més antigues que es conserven, de principi del segle XX, es pot veure la portalada però amb l'escut ja tapat, expliquen el director del Museu Comarcal de Manresa, Francesc Vilà, i la responsable de la intervenció, Violant Bonet, conservadora-restauradora de Béns Culturals. Des d'ahir, però, un cop retirada la bastida del portal barroc durant els prop de dos mesos que han durat els treballs, l'escut borbònic que originàriament formava part de la portalada s'ha pogut veure per primer cop en més de cent anys. La portalada barroca d'entrada de l'antic col·legi de Sant Ignasi conserva la data de construcció gravada a la pedra, 1751, edificada quan regnava el borbó Ferran VI.
Aquesta neteja de cara del portal barroc és la primera en més d'un segle: «l'única intervenció que hem trobat», explica Bonet, «és la de l'escut, alguns ciments i algun morter de guix en alguna zona puntual. Però la pedra estava tal qual». Quan es va tapar l'escut?. «La data no es pot precisar», remarca Vilà. Podria ser de final del XIX o principi del XX.
Els treballs de restauració han hagut de fer front a una portalada molt «degradada» si es comparava l'estat actual amb el de les imatges més antigues, remarca Bonet, probablement «per la contaminació atmosfèrica» . I és que havien desaparegut gran part dels relleus escultòrics de tota la part superior, incloses les cornises i motllures decoratives. És per tot això que l'equip de conservadores-restauradores dirigides per Bonet, Eulàlia Ribó, Patrícia Amat i Judit Birosta, no comptaven trobar res sota la capa de guix que tapava l'escut: «vam començar per una cantonada, vam veure que sortia l'escultura i, en anar eliminant el guix molt a poc a poc, perquè la pedra estava molt degradada, en va sortir gairebé tot. La part superior és la que s'ha conservat pitjor, però en la inferior es poden veure tots els motius borbònics. És història», subratlla Bonet. «Ha estat la sorpresa d'aquesta intervenció perquè no esperàvem recuperar una part escultòrica», afegeix.
Criteris conservatius
La intervenció a la portalada s'ha fet, explica Bonet, seguint un «criteri conservatiu, sense refer absolutament res que no s'hagi conservat fins avui. L'operació ha anat destinada a intentar que la pedra no es degradi més». S'ha respectat, per exemple, els forats causats per les bombes de la guerra civil.
Eliminar la pols i els cúmuls de brutícia que s'han acumulat al llarg de dècades va ser el primer pas. Després, neteja mecànica i amb «microabrasió per poder eliminar la brutícia sense fer malbé la pedra de sota». I el cert és que el resultat final, remarcava a mitja setmana, «serà espectacular» i es percebrà, sobretot, «en el medalló central que hi ha sobre la porta i la part de dalt de l'escut».
A la zona del fris i a les zones més exposades, diu Bonet, van trobar una «crosta biològica» que van eliminar amb un tractament químic i després ho van netejar amb raspallets i bisturís per treure «tota la capa que donava el color negre» a la pedra. Sobre el fris s'ha col·locat una protecció de zenc (que es pot veure en la fotografia inferior de la pàgina), amb una certa inclinació per evitar la caiguda d'aigua directa que «provocava que es fissuressin moltes pedres». La consolidació de fragments que estaven a punt de desprendre's i segellar tancaments per on podia entrar aigua o brutícia amb «un morter de calç i sorra que fabriquem nosaltres amb el color i la textura de la pedra» ha estat el darrer pas d'una «lenta i laboriosa» restauració.
Els treballs s'acabaran la setmana que ve amb la neteja de la porta de fusta. Després d'anys tancat, el portal barroc tornarà ser el que era: una porta d'entrada.
