El Kursaal va vibrar ahir a la tarda al ritme de la música i la solidaritat amb el tradicional concert de Reis del Rotary Club de Manresa-Bages, protagonitzat per l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat del Vallès. Valsos, polques i un recull de nadales i peces tradicionals van ser els protagonista del programa d'aquesta cita anual que tanca els actes nadalencs de la ciutat i que va omplir pràcticament la platea de la Sala Gran. Aquest concert té un caràcter solidari i els beneficis de la recaptació de les entrades es destinen al Premi Simeó Selga.
Sota la direcció de Josep Ferré, la formació va interpretar un repertori on hi van tenir cabuda peces de Rossini, Johan Strauss, Salvador Brotons i Nino Rota, entre d'altres. Però abans de començar el programa, l'orquestra va voler tenir «un record per a les families que aquest Nadal han tingut alguna absència a taula», i tot seguit els violoncelistes van interpretant El cant dels ocells. Un moment emotiu per arrancar, però quedaven moltes sorpreses per endavant.
El concert, que enguany ha celebrat la seva 16a edició, es va dividir en dues parts. La primera va començar amb l'obertura de La Gazza Iadra, de Rossini. Tot seguit l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, habitual d'aquesta cita anual del Rotary, va continuar amb La Gioconda, dansa de les hores d'Almilcare Ponchielli, i Música de les esferes op 235 de Joseph Strauss. Arribat a aquest punt, Josep Ferré va presentar la sardana Sol ixent, d'Eduard Toldrà ,i també «una simultaneïtat de temes nadalencs», entre els que es van poder escoltar El noi de la mare (amb una delicada interpretació només amb els violins), Fum, fum, fum, A Betlem me'n vull anar o El desembre congelat, intercalant pinzellades d' El cant dels ocells o La Santa Espina, amb la qual es va cloure la meitat inicial del concert.
La segona part va començar amb una petita suite , la més coneguda de les quals, la de Il Padrino. Després l'orquestra va continuar amb el repertori habitual oferint una peça de Franz von Suppé i, tot seguit, un recull d'obres de Johann Strauss, que va començar per la polca del cucut, amb una divertida interpretació. El clàssic El bell Danubi blau va posar punt i final al programa, però no al concert. L'orquestra va delectar el públic amb una tanda de bisos plena de color i emotivitat.
La intensitat de la llum de l'escenari va baixar, fet que va crear un ambient més íntim, es van encendre llums de colors i un arbre de Nadal, i els músics es van posar mocadors i gor-ros vermells per interpretar una nadala en què el públic també hi va participar. Després va venir la polca El caçador per cloure la vetllada amb tot el públic dret cantant El cant de la senyera.
