opinió

la nova bancarrota argentina

18.08.2014 | 07:38
la nova bancarrota argentina

A
rgentina ha caigut un altre cop en la bancarrota per segona vegada en 13 anys i vuitena vegada des de la seva independència l'any 1816, encara que el trist rècord de les finances nacionals fallides el té Espanya amb 13 impagaments estatals des del 1557, segons l'estudi This time is different (Aquest cop és diferent) dels economistes Carmen M. Reinhart i Kenneth S. Rogoff en el qual analitzen l'historial macroeconòmic de 66 països des de la primera bancarrota d'Anglaterra fins a la crisi immobiliària per les hipoteques escombraries dels Estats Units a partir de l'any 2008.
Els dos economistes arriben a la conclusió que l'impagament és gairebé una tradició i que sovint és deguda a la transició d'economies de països emergents, que s'endeuten amb exageració quan volen esdevenir economies desenvolupades. Generalment, els principals episodis d'impagament estan espaiats algunes dècades, el qual crea la il·lusió que aquest cop "és diferent", quan el que realment passa és que la història es repeteix.
En aquest camp, les bancarrotes d'Espanya ostenten un rècord sense precedents. Només al segle XIX, n'hi va haver set casos, després d'haver fet impagaments sis cops en els segles anteriors, des de l'any 1557 fins a l'any 1647.
A Amèrica Llatina, 12 de 18 països van caure en bancarrota entre els anys 1826 i 1828, poc després que declaressin la independència, la majoria d'ells en la segona dècada del segle XIX. Més tard, a començament dels anys trenta del segle passat, la dependència econòmica del subcontinent dels Estats Units queda palesa en repetir-se l'impagament de 15 nacions de la regió per culpa de la Gran Depressió nord-americana.
Argentina ha tornat a caure en l'impagament, malgrat que la seva situació no era, a molta distància, tan delicada com la de l'any 2001, quan el país sud-americà devia 144.000 milions de dòlars i va poder convèncer el 90% dels seus creditors que acceptessin un descompte fins al 65% dels bons emesos de deute sobirà.
Però llavors, un grup de fons "voltors", com els anomena el govern argentí, que representaven només el 7% del deute total del país, no van acceptar aquestes condicions i van anar a judici per insistir en cobrar el 100% del valor nominal dels bons. Un jutge federal de Nova York va sentenciar que Argentina ha de pagar aquests fons "voltors" o "holdouts" (que resisteixen), però Buenos Aires refusa fer-ho escudant-se en qüestions tècniques de molt pes. Si paga el total d'aquests fons "voltors", hauria de pagar també el mateix percentatge als altres creditors dels seus deutes sobirà, almenys fins a final del 2014, i el país no disposa de reserves per complir aquesta clàusula.
Ha estat l'agència de qualificació de risc Standard & Poor's la que ha declarat l'impagament parcial argentí per no haver satisfet a temps els interessos generats pel deute sobirà endarrerits des de fa 13 anys.
La crisi d'ara procedeix d'una batalla legal del petit grup de fons "voltors", que exigeix el pagament de 1.500 milions de dòlars de bons que van comprar després de la bancarrota del 2001.
Com a conseqüència d'aquesta evolució, Buenos Aires haurà segurament de devaluar el peso, que aquest any ha caigut el 25% contra el dòlar. Al mercat negre, la moneda nord-americana es paga avui el 50% més que el tipus oficial de canvi. Al mateix temps, es tem que s'accelerarà encara més la inflació, que es mou prop del 40%. Temps difícils per als ciutadans argentins en el millor dels casos, encara que ara no hi hagi "corralito", si bé no s'espera que es produeixi un efecte de contagi a altres països de la regió.
La bancarrota argentina, aquest cop només parcial, només és la segona en temps moderns. Aquí guanya Grècia el 2012 amb una fallida de 273.000 milions de dòlars, que va sacsejar la mateixa existència de l'Eurozona. La tercera en importància va ser la de Rússia l'any 1998, amb 39.000 milions de dòlars.
És ben curiós que Grècia passés més de la meitat del temps des del 1800 en estat de bancarrota. Igualment, alguns països d'Amèrica Llatina van passar al voltant del 40% dels anys des de la independència en situació d'impagament, com Mèxic, Perú, Veneçuela, Nicaragua, la República Dominicana i Costa Rica. Es podria treure la conclusió que aquestes nacions ja s'havien acostumat a la situació d'impagament.
Des de l'òptica política, la presidenta Cristina Fernández ha tocat el tambor nacionalista acusant els fons voltors de ser la desgràcia del país, el qual ha fet pujar lleugerament la seva aprovació en les enquestes, per damunt del 40%, però aquesta tendència pot canviar de cop si molts treballadors perden la feina per falta d'inversions i comencen a creure que Fernàndez és la responsable principal de la nova crisi nacional. Tampoc ajuda el fet que l'economia nacional s'ha contret en l'1,5% aquest any.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema