Les negociacions entre Grècia i els seus creditors entren en la recta final

Atenes vol tancar l'acord avui per sotmetre'l a votació parlamentària aquest dijous

11.08.2015 | 07:49

Grècia i els seus creditors han entrat a la recta final de les seves negociacions contra rellotge per segellar el tercer rescat al país, per un valor de fins a 86.000 milions d'euros i una vigència de tres anys, del qual el govern d'Atenes espera obtenir més de la quarta part en el primer desemborsament.
L'objectiu del govern d'Alexis Tsipras és tancar l'acord com a molt tard avui i sotmetre-ho a votació al Parlament hel·lè dijous que ve. Després de dotze hores de reunió diumenge, que van concloure passades les tres de la matinada d'ahir, els ministres de Finances, Euclides Tsakalotos, i Economia, Yorgos Stathakis, van reiniciar ahir al matí les converses amb els caps de missió de les quatre institucions creditores -Comissió Europea (CE), Banc Central Europeu (BCE), Fons Monetari Internacional (FMI) i Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE).
La reunió d'ahir també es preveia maratoniana, segons van dir fonts governamentals, que van afegir que les converses avançaven bé i ara es tracta de revisar "línia per línia" el text final.
Encara que oficialment no hi va haver informacions sobre els detalls de les negociacions, la idea general és acordar un paquet legal que constarà de dos articles.
El primer serà el memoràndum d'entesa en si, és a dir, el programa de reformes que va unit al rescat, i el segon un paquet de requisits previs amb mesures concretes que hauran de ser aplicades abans de poder rebre el primer desemborsament. Entre aquestes mesures hi ha, segons filtracions als mitjans, l'eliminació en dues fases de la rebaixa fiscal que tenen els agricultors en la compra del gasoil, així com la modificació de la recent llei que permet la devolució dels deutes a Hisenda ia la Seguretat Social en cent trams.
El quartet d'institucions volen que hi hagi un tracte més diferenciat entre els deutors, de manera que els que tinguin ingressos alts disposin de menys terminis per a la devolució i que els interessos que es paguin per la demora augmentin del 3% al 5% per els pagaments que superin els 5.000 euros. Entre els punts que semblen haver-se deixat per a la tardor hi ha els canvis en el sistema de jubilació anticipada i la liberalització d'algunes professions.
On encara hi ha tema de discussió és sobre el format que ha de tenir el futur fons de privatitzacions, al qual Grècia transferirà actius públics per valor de 50.000 milions d'euros.
El govern ha proposat que això s'aconsegueixi en un horitzó de 30 anys, per tal de poder treure més rendiment de les propietats públiques que en el cas d'haver de privatitzar a curt termini.
També hi ha diferències sobre la millor manera de gestionar les carteres de deutes morosos dels bancs, si mitjançant la creació d'una mena de "banc dolent", com vol el govern, o, com prefereixen els creditors, venent aquestes carteres de crèdit a fons especialitzats en això, coneguts com "fons voltor".
En matèria laboral, hi ha diferències sobre els terminis que ha de tenir la vigència dels convenis col·lectius caducats: el govern grec vol que siguin sis mesos i les institucions creditores exigeixen tres mesos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema