Xavier Queralt: "col·laborar no és qüestió de diners sinó de projectes i voluntat"

El primer executiu del banc hereu de Caixa Manresa assegura que l´entitat vol recuperar complicitat social amb el territori

16.04.2016 | 12:19
Xavier Queralt: "col·laborar no és qüestió de diners sinó de projectes i voluntat"

De formes molt amables, amb un somriure permanent i amb un discurs ben teixit que busca recuperar la confiança perduda en les grans institucions financeres del país, Xavier Queralt (Barcelona, 1959) dirigeix ara l´entitat que va sorgir de la problemàtica fusió de les caixes de Manresa, Catalunya i Tarragona. A la ciutat que va perdre el seu referent financer i un dels seus pilars socioculturals, i que es despobla d´oficines bancàries, Catalunya Caixa ha de posar bona cara si vol recuperar la confiança. Xavier Queralt posa interès a tornar a establir complicitats, però alerta que els anys en què les caixes (avui totes bancs) repartien xecs a dojo s´ha acabat. Deixa entreveure que hi ha la intenció d´estrènyer vincles, però que el passat ja és història i que els temps, com avisava el profeta Dylan, efectivament han canviat una barbaritat.

El setembre s´iniciarà el procés definitiu de fusió entre Catalunya Banc i BBVA. Què suposarà per als clients?

D'entrada, que tindran més oficines. CX ja estava present gairebé a tota la Catalunya central, però els clients del BBVA guanyaran 24 poblacions. A més incorporarem potents tecnologies de mòbil del BBVA.

Quant temps durarà el procés d´integració?

Serà el màxim de curt possible. El canvi més profund serà l'informàtic dins de Catalunya Caixa. Esperem poder-lo fer un cap de setmana i durant dues o tres setmanes hi pot haver afectació.

I com afectarà la plantilla?

En res essencial. CX ja va fer un esforç molt gran quant a plantilla, i ja hem dit clarament que no hi haurà reducció de llocs de treball. Els de BBVA pràcticament no notaran res; els de CX, que els canvien els processos informàtics. Amb el temps pot haver-hi canvis d´ubicació, com en qualsevol procés en què quan hi ha vacants es van cobrint.

El conseller delegat del BBVA va afirmar la setmana passada que l´estructura del banc podria passar a tenir només un miler d´oficines de les 3.800 que té en l´actualitat.

Això va sorprendre més a fora, perquè dins l´entitat ja se sap l'estratègia que seguim. No diré que es va treure fora de context, però el que va venir a dir és que tenim el 20% de la clientela que ja es manifesta totalment digital i no vol anar a l'oficina i el 50% sí. El 30% fa una mica de tot. En els últims anys aquest 20% ha anat creixent i el 50% s´ha anat reduint. A quin ritme seguirà el procés? No ho sabem. El que va fer ell va ser posar de manifest la tendència. Fer previsions de futur és molt difícil, però en els últims anys s´ha reduït el 30% del nombre d'oficines. Vol dir això que n´hi havia moltes o que canvia la tendència? Doncs les dues coses. Però el que puc dir és que no es perdran oficines ni en barris ni en poblacions significatives. Nosaltres el que tendim a fer són grans oficines de capçalera, que tenen com potes, espais amb un, dos o tres empleats per a les coses del dia a dia. Hem de mantenir aquesta dualitat i el que s'ha de comptar és quantes de les grans i quantes de les petites hi haurà. Però en realitat l'important és saber en quantes poblacions estarem i quants llocs de treball mantindrem. I reduirem més oficines que plantilla, que ens continua fent molta falta.

Ara hi ha quinze oficines a Manresa entre BBVA i CX. Es mantindran totes?

No ho puc dir exactament, però segur que se'n tancaran algunes. La incomoditat per als clients, però, serà mínima, perquè ens referim a locals de CX i BBVA que avui estan pràcticament de costat.

A Manresa es va tancar l´emblemàtica oficina de l´antiga Caixa Manresa a la Plana de l´Om. Als clients se´ls va dir que ja n´hi havia una a prop, als Infants, però això no deixa de generar incomoditats, sobretot a la gent gran, la menys digitalitzada.

Però és que no era el mateix quan el 100% anava a l'oficina que quan hi va el 50%. Hi havia poblacions on CX i BBVA separats no hi podien ser, i ara en fusionar-nos hi serem.

CX garanteix que manté la marca, però el BBVA mantindrà també la política de proximitat que es deia que era el senyal d´identitat de CX?

Aquest és el gran repte. El nostre negoci, com més proper sigui, millor. BBVA fins al 2012 tenia una quota de mercat del 7%, a Catalunya. La proximitat demana presència, i amb l´adquisició d'Unim i CX el 93% de la població catalana té presència física propera del banc. Però la proximitat no vol dir que hagi de ser només física, sinó que també hi ha l´aspecte social. Amb Unim vam aprendre de l'associació amb la fundació de les antigues caixes catalanes. De les 10 caixes que hi ha hagut a Catalunya només n'hi ha tres, les antigues Sabadell, Terrassa i Manlleu, que mantenen l'obra social, gràcies a un acord amb nosaltres, mitjançant el qual podem donar continuïtat als plans culturals i socials que aquestes entitats feien separades. La seva part financera ha desaparegut i ha passat al BBVA, però l'obra social es manté. I això és proximitat. El premi Sant Joan de literatura de Caixa Sabadell es manté, el premi de teatre de Caixa Manlleu, el centre cultural de Terrassa... CX té una quota de mercat del 25% a Catalunya però a Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia aquesta quota és del 35 o el 40%.

Toquem un tema sensible a Manresa, on es va lamentar profundament la pèrdua de Caixa Manresa, amb la qual hi havia un sentiment molt gran de proximitat. CX té presència al territori, però no prou implicació social.

Però aquesta situació ja ens la vam trobar donada. A final de maig lliurarem a Manresa un premi de detecció de talent jove d'interpretació musical. Això ja és un intent de recuperar alguna cosa.

Hi ha possibilitat d´incrementar la recuperació de part d´aquella implicació?

Sí, però sempre diem que no és una qüestió de diners sinó de projectes i que hi hagi una voluntat. No ens agrada repartir xecs, sinó col·laborar. Al Bages ja col·laborem amb Ampans, que té voluntat i projecte. Intentarem convèncer el territori de mica en mica i amb fets. No ens agrada fer grans promeses; l'únic que podem demostrar és voluntat de fer coses, que és la predisposició que hem tingut fins ara allà on hem estat. I et puc assegurar que nosaltres sempre hem posat un punt d'exigència en els projectes, i potser, i estic fent un judici que no m'agrada fer, alguna de les coses que van fallar en etapes anteriors va ser aquesta exi-gència. Quan es fa un acte amb criteri i ben fet, sempre hi ha continuïtat; quan es fan mal fets i només perquè hi ha diners i no hi ha voluntat, no s'aguanten.

Distribuiran la seva presència a Catalunya mitjançant dues àrees territorials, una a Barcelona i l´entorn i l´altra per a la resta del país. Físicament hi ha possibilitats que aquesta territorial s´ubiqui a Manresa, com ha fet CaixaBank?

Ens encantaria, però l'haurem d´ubicar en un lloc on tinguem espai i aquí es va vendre l´antic centre d´operacions de Santa Anna. No vull enganyar ningú: tenim seus importants a Manlleu, Sabadell, Terrassa, el Prat i Barcelona i el que és lògic és que comencem per les nostres opcions. I també ho podria ser Tarragona, per la rellevància de l'antiga Caixa Tarragona.

Com valora des de la distància els processos de fusió?

Jo ho he viscut des de la proximitat dels treballadors. Hem passat d'una plantilla de 10.000 empleats a una de 4.000 , i això suposa patiment. I es viu amb tristor i pena. Quant a la repercussió externa, jo he viscut l´absorció d'Unim i tinc l´experiència de Vic. Però allà per sort vam arribar a temps i vam poder fer més coses. Aquí, no tant. És una pena que una ciutat com Manresa perdi centres de decisió, que generen activitat i fan que la gent vulgui venir-hi a viure. Però tot i així continuem sent una de les empreses més importants de la Catalunya Central, amb 400 empleats. Intentarem compensar i recuperar el que es pugui.

L'entitat arrossega processos judicials de l´antiga Caixa Catalunya i de Catalunya Caixa, amb Narcís Serra, investigat per presumptes irregularitats, i pels increments de sous aprovats pel consell d'administració. També és part de l´herència que el BBVA assumeix de l´entitat?

Però és que aquests casos no tenen pràcticament cap impacte, avui, perquè quan el BBVA va comprar CX l´any passat, el FROB havia estat dirigint l'entitat durant dos anys i tot allò que s´havia de solucionar ja s'ha solucionat. L'etapa del FROB va fer net.

Com qualifica el moment actual per al sector bancari?

No és bo. Tot el que ens arriba de fora, com són els tipus d'interès baixos, fa que no ho sigui. Però l'economia s´està recuperant des de fa un any i al final els bancs també ho farem. Els bancs estem darrere de l'economia, però no la impulsem.

En aquests anys el que ha perdut la banca és prestigi. El podran recuperar?

Estem en el procés de fer-ho. Es clar que n´hem perdut, hem comès errors en general i alguns n´han comès de greus que han repercutit en el conjunt. Estem fent esforços, però ens ho hem de guanyar amb transparència i claredat. L'única via és que els clients confiïn en nosaltres. Però sempre és més fàcil perdre la confiança que guanyar-la.

La setmana passada un grup d´afectats per les hipoteques traspassades per CX al fons Blackstone van manifestar-se a la seu del banc en protesta per l´assetjament del qual diuen que són víctimes per part del grup inversor. El drama dels desnonaments encara és una creu que CX porta penjada.

El FROB va vendre les hipoteques a Blackstone i va posar condicions de bones pràctiques que Blackstone està obligat a complir. I hi estem a sobre.

Però per les queixes no sembla que estiguin complint gaire.

A veure: no sempre que un es queixa té el 100% de raó. Les coses són matisables i s'han de discutir. El que sí que sé és que el problema s'ha d'afrontar, i que dels desnonaments més del 80% són de lloguers. Crec que en aquest moment ja no hi ha desnonaments per hipoteques, perquè hi ha protocols i un codi de bones pràctiques. Sempre que hi ha dificultats per pagar es busquen solucions. Però parlem de casos puntuals. El problema real és que no hi ha un parc d'habitatge social a casa nostra. A Catalunya és del 2%, quan als països del nostre entorn on n´hi ha menys és del 5%, i en alguns ho és del 20 i del 30%.

Però si bona part del parc d'habitatges és en mans de la banca!

Sí, però que no hi hagi habitatge social és perquè no hi ha hagut voluntat política. La banca només entra en escena en aquest àmbit els anys 2010 i 2011, quan ens comencem a quedar cases, però si avui no hi ha una política social és perquè durant tots els anys anteriors no es va construir aquesta política. Des que tenim aquest parc d'habitatges podem col·laborar, i estem encantats de fer-ho, però no hi ha hagut voluntat política. Ara a Catalunya hi comença a ser. Quan veiem que part de l'administració està disposada a gestionar aquests habitatges i assignar-los amb criteri d'equitat i justícia estem encantats de col·laborar. El que no farem serà solucionar nosaltres el problema, perquè és d´una gran transcendència social i supera la gestió que poden fer-ne els bancs, però hi podem col·laborar.

Per acabar, com valora la gestió del seu antecessor bagenc al càrrec, Adolf Todó?

Sóc incapaç de fer-ho. No tinc elements. Només conec el que he llegit als diaris i em veig incapaç sobretot de jutjar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema