Brussel·les reclama 13.000 milions a Apple per taxes no pagades a Irlanda

El gegant informàtic hauria traçat presumptament una trama per evadir alguns impostos

31.08.2016 | 07:38

La Comissió Europea (CE) apunta amunt en la seva batalla contra l'impagament d'impostos per part de les grans multinacionals, amb una decisió històrica per la qual obliga a Apple a tornar 13.000 milions d'euros a Irlanda que considera que hauria d'haver pagat en impostos.
"Els estats membres no poden concedir beneficis fiscals a empreses selectes, tant és si són europees o estrangeres, petites o grans, parts d'un grup o no", va reivindicar la comissària europea de Competència, Margrethe Vestager, i les seves paraules també són una resposta a les crítiques del Tresor americà, que va acusar Brussel·les de perjudicar les empreses nord-americanes.
La contundència de la decisió de la CE s'ha trobat amb una resposta immediata d'Irlanda, que paradoxalment es nega a reclamar els diners al gegant tecnològic nord-americà i defensa el seu marc fiscal, motiu pel qualva anunciar que portarà el cas davant la justícia comunitària. Així ho va assegurar ahir el ministre de Finances irlandès, Michael Noonan, que no va amagar la por de Dublín que el país deixi de ser vist com "un lloc atractiu i estable" per a la inversió de llarg termini arran de la situació.
Apple, que al·lega que sempre compleix les lleis i paga els impostos que deu als països on opera, va reaccionar a la decisió amb una clara advertència: "tindrà un profund i perjudicial efecte en la inversió i la creació d'ocupació a Europa". La Comissió, per la seva banda, defensa que hi ha maneres de donar suport a les empreses sense donar-los avantatges comparatius i recalca que la seva decisió està "basada en fets", en paraules de Vestager, qui confia que els tribunals europeus donaran suport la seva posició.
La investigació de la CE posa al descobert part de l'entramat empresarial utilitzat per Apple per desviar els beneficis que obté de les vendes cap a Irlanda i tributar-ne una part allà a una taxa efectiva de l'impost de societats molt baixa. "Tant és si compres l'iPhone a Berlín, Roma o qualsevol altre lloc d'aquestes regions -Europa, Orient Mitjà, Àfrica i l'Índia-, contractualment ho fas a Apple Sales International, amb base a Cork, Irlanda", va explicar la comissària. Aquesta empresa dividia els beneficis que Apple aconseguia en aquestes regions i els localitzava internament en una "seu social" de l'empresa que no estava basada en cap país, no tenia empleats i premisses pròpies, de manera que la major part d'aquests beneficis que se li assignaven quedaven sense taxa.
La CE no qüestiona en si la transferència de beneficis d'uns països a Irlanda -encara que sí que recomana a la resta de socis europeus que decideixin si reclamen a l'empresa el pagament d'impostos sobre els beneficis generats al seu territori-, sinó que se centra precisament en la baixa taxa efectiva aplicada als beneficis d'Apple, que va arribar a reduir-se al 0,005% el 2014. "Això vol dir que Apple va pagar encara menys [d'impostos], uns 50 euros per cada milió que aconseguia de beneficis", va recalcar Vestager.
Els 13.000 milions d'euros més interessos que Irlanda ha de reclamar ara a Apple equivalen als impostos que, segons els càlculs de la Comissió, l'empresa no va pagar a Dublín del 2003 al 2014, aquest últim any en què el país va tancar l'exercici amb un dèficit de 7.195.000 d'euros (el 3,8% del seu PIB). En aquesta dècada, Irlanda va passar de ser un miracle econòmic alimentat per una bombolla immobiliària a una severa crisi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

El gas natural pujarà un 1,1% a partir d´octubre

L'increment afecta els 1,7 milions de llars acollides a la tarifa d'últim recurs

El nombre d´hipoteques sobre habitatges creix un 0,9% interanual al juliol a Catalunya

El nombre d´hipoteques sobre habitatges creix un 0,9% interanual al juliol a Catalunya

El capital prestat s´incrementa un 2,5% en relació amb el mateix període de 2015

CCOO i UGT rebutgen la nova llei catalana de comerç per ´incongruent´

CCOO i UGT rebutgen la nova llei catalana de comerç per ´incongruent´

Asseguren que l'ampliació horària obrirà la porta a l'ocupació precària

Enllaços recomanats: Premis cinema