El preu de l'habitatge va pujar l'any passat un 21,5% a Catalunya, fins a arribar als 1.800 euros el metre quadrat, mentre que l'increment del conjunt d'Espanya va ser del 7,69%, segons dades del Club Noteges, associació que integren 176 empreses del sector immobiliari.

"Els preus a Catalunya se situen ara a l'altura dels de l'estiu del 2011", ha comentat el conseller delegat del Club Noteges, José Luis Jimeno, durant la presentació de l'últim informe quadrimestral del sector.

Jimeno ha indicat que aquesta tendència a l'alça s'estancarà durant els pròxims anys "a causa de l'elevat romanent i que la demanda és menor que fa 10 anys".

Jimeno ha afegit que aquesta tònica ja s'experimenta des de l'any passat en altres comunitats, com és el cas de Madrid, on el 2016 els preus van caure un 4,58%, mentre que Andalusia registra baixades des de fa quatre exercicis, havent decrescut els preus un 11,7% des de 2013.

Segons les dades de l'informe, Catalunya va ser el 2016 la segona comunitat autònoma on més va vendre el Club Noteges, després d'Andalusia, amb 1.041 immobles venuts durant aquest període, el 20,9% del total venut a Espanya, a un preu mitjà de 180.244 euros per habitatge, el més alt del país.

Per darrere del preu dels pisos a Catalunya s'hi van situar Madrid, amb 158.368 euros; Navarra, amb 124.953 euros: Cantàbria, amb 120.095 euros, o Balears, amb 118.621 euros, mentre que van tancar el rànquing Extremadura i la Comunitat Valenciana, amb 82.002 i 81.234 euros de mitjana per immoble, respectivament.

Barcelona es va situar en desena posició entre les ciutats amb un preu unitari mitjà més alt, venent-se els habitatges a un preu mitjà de 154.936 euros, si bé al municipi de Castelldefels el preu dels pisos va pujar fins als 377.242 euros, arribant fins a la segona posició d'aquesta llista.

La diferència entre el preu de sortida i el preu final de venda dels pisos va ser del 17%, davant del 18% nacional, passant a Catalunya dels 267.754 euros de mitjana per habitatge als 180.244, amb la qual cosa el descompte mitjà que van haver d'aplicar els catalans per vendre el seu habitatge va ser de 87.510 euros.

També el document revela que la principal motivació de venda per als catalans van ser les herències, que van concentrar el 16,32% de les vendes, davant del 22,77% nacional, seguides dels problemes econòmics (8,85% a Catalunya i 10,37% a Espanya), i tenir una casa massa gran per a les seves necessitats, que va aglutinar tant Catalunya com la resta de l'Estat el 6,55% de les operacions.

D'altra banda, l'estudi constata que el perfil del propietari català que va vendre el seu habitatge el 2016 és el d'un home de 53,57 anys, una mica superior als 52 anys de mitjana que van presentar els propietaris a Espanya, i revela que prop de 6 de cada 10 habitatges en aquesta comunitat es van vendre al comptat, sense necessitat de finançament, igual que a la resta del país.

En total, es van vendre a Espanya des d'aquesta associació d'empreses immobiliàries 4.512 immobles, dels quals gairebé la meitat van ser habitatges i la resta, locals, oficines o altres.

De cara a les pròximes dècades, el Club Noteges augura un descens dels preus, "que baixaran de forma més pronunciada a zones on van pujar molt ràpid a partir del 2015 com Catalunya", a causa, ha assegurat Jimeno, a l'estabilització de la demanda, propulsada, segons la seva opinió, "pel reiterat escenari d'eleccions" i el menor nombre de joves emancipats.