Catalunya posa en marxa el Pacte Nacional per a la Transició Energètica

L'objectiu, amb l'horitzó posat en el 2050, és promoure les energies renovables i la col·laboració ciutadana

04.02.2017 | 07:50
El conseller d´Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ahir

El Consell Executiu de Govern va aprovar ahir les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica. Fonamentades en les directrius que marca la Unió Europea, la funció del document és orientar la societat cap a un model de sobirania energètica, on les energies renovables i les noves tecnologies situen el ciutadà com a «actor del sistema energètic2, no només com a consumidor sinó també com a generador i gestor d'energia.

El pacte vol agafar el relleu del Llibre Blanc de l'Energia del 1981 davant els canvis que ha experimentat la societat en aquests dar-rers 35 anys. «El compliment d'aquests objectius requerirà un camí llarg», va reconèixer en roda de premsa el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, qui va recordar que, actualment, el 54% de l'energia elèctrica que es genera ve de les centrals nuclears, mentre que les renovables només representen el 8%.

Segons directrius de la Unió Europea, de cara al 2020 les energies renovables haurien de representar el 20% del total, i el 2030 aquest percentatge hauria d'augmentar fins al 27%. De tota l'energia que es consumeix a Catalunya, el 27,3% va al sector industrial, el 15,1% a l'àmbit domèstic, el 12,2% al sector serveis i el 3,1% a l'agricultura, ramaderia i pesca. Però el sector que consumeix més energia és el del transport (42,3%). I d'aquesta energia, el 95,2% prové del petroli.

El Pacte Nacional per a la Transició Energètica fa una visió global del model energètic, i fa constar que actualment hi ha una elevada dependència de l'exterior quant a recursos (75% i 90% comptant l'urani per a les centrals nuclears), especialment fòssils, els quals habitualment s'han d'anar a buscar, com a mínim, a 1.000 quilòmetres de distància, en ubicacions sovint «geoestratègicament complexes».

Un altre dels greuges actuals és que el model energètic es basa en una estructura vertical on una empresa pot agrupar totes les activitats del mercat energètic; amb poques centrals energètiques (però amb molta potència), amb pocs operadors, fiscalitat sense incentius i elevades externalitats. En aquest sentit, es vol reduir la «dependència» de l'exterior amb una estructura horitzontal i un model flexible i adaptable que permeti una generació d'energia «neta», amb inversions diversificades, fiscalitat sostenible, poques externalitats i que sigui «quilòmetre 0».


Finançament i lideratge

Segons el Govern, per desplegar el pla cal finançament i lideratge. El primer requereix una nova fiscalitat energètica i ambiental que gravi el consum d'energia en funció de les emissions contaminats i el volum de consum. Pel que fa a la governança, es preveu la creació de tres òrgans: un Consell Assessor per la Transició Energètica, un Comitè Coordinador del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, i la Taula per la Transició energètica de Catalunya, que serà l'òrgan participatiu de tota la societat civil, tal com va explicar la setmana passada a Manresa la directora de l'Institut Català de l'Energia, Assumpta Farran.

L'aprovació de les bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica culmina el procés participatiu iniciat pel Govern l'any 2015, i dóna compliment a diferents resolucions del Parlament de Catalunya que insten el Govern a treballar en el canvi de model energètic.

Actualment, Catalunya està en una posició «còmoda», ja que és el sisè país de la UE amb els índexs més baixos d'emissió de CO2 i amb baixa dependència dels combustibles fòssils, així com una absència en l'ús del carbó. Un dels motius és l'important pes de l'energia nuclear, que suposa el 55%. Es vol dur a terme, però, un pla ambiciós on s'aspira a arribar al màxim: al 100% d'energies renovables el 2050.

Per assolir l'objectiu, hi ha traçades dues etapes definides, la primera, del 2017 al 2030, on es vol assentar les bases de la transició energètica, impulsar les tecnologies clau d'aquest procés, implicar ciutadans i empreses i traçar un pla de treball 2017-2025. Es tracta de la fase més complexa d'engegar, a la qual seguirà uns segon període, que anirà del 2031 al 2050. Estarà marcat per la consolidació de la transició, el desenvolupament de les tecnologies per fer-la possible i consolidar el pes del ciutadà. A més, haurà de definir-se la renovació energètica dels edificis, la regulació i necessitats d'emmagatzematge d'energia, i el nivell de digitalització de la xarxa de distribució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro
El deute públic marca una nova xifra rècord i ja arriba al 100,03% del PIB

El deute públic marca una nova xifra rècord i ja arriba al 100,03% del PIB

Segons les dades del Banc d'Espanya, el deute públic es va incrementar en 13.938 milions

El preu dels carburants suma la cinquena setmana d'increments

El preu dels carburants suma la cinquena setmana d'increments

La gasolina costa el 0,25% més que fa set dies i el gasoil, el 0,09%

Iberia posa en marxaun ERO per acomiadar gairebé mil treballadors

Iberia posa en marxaun ERO per acomiadar gairebé mil treballadors

Segons l'aerolínia, afectarà principalment l'àrea de manteniment i les oficines centrals

Bankia augmenta en 4.300 la xifrade clients a Catalunya

Bankia va incrementar en un total de 4.357 el nombre de clients amb la nòmina o la...

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema