Torna la inflació

25.02.2017 | 00:55

Després de força anys acostumats a decrements generalitzats en els preus dels béns de consum (deflació), torna la inflació. Concretament, la variació anual de l'índex de preus de consum (IPC) se situa en el 3% el gener del 2017, el seu nivell més alt des d'octubre del 2012. Tornen, per tant, els problemes associats a un dels càncers de l'economia com és la inflació (i no pas la deflació).

Cal insistir, en primer lloc, que l'escenari que abandonem, el de preus estables o en lleuger declivi, és altament saludable. L'argument que el decrement dels preus perjudica el consum, la inversió i l'ocupació és fals.

Les empreses persegueixen el benefici i que el preu de venda baixi no és una amenaça letal si augmenten la quantitat venuda o/i ajusten els costos (que l'ajust de costos recaigui en el salari dels treballadors i no en la factura elèctrica, per exemple, és un problema referent a un altre tema).

La indústria informàtica, en general, fa anys que redueix els preus de venda dels seus productes, i això no ha comportat cap decrement en les xifres de facturació ni en els beneficis. Un munt d'emprenedors troben una oportunitat de negoci en aquest sector. També els consumidors gaudim de millors ordinadors i mòbils, amb més prestacions, per un preu inferior. La gent es llança a adquirir l'últim model de smarthphone o tauleta digital, malgrat sàpiguen que l'any vinent seran més barats.

L'expectativa futura de preus de consum més baixos tampoc no causa grans perjudicis als comerços. No deixarem, per exemple, de comprar patates encara que aquestes siguin 5 cèntims més barates l'any vinent.

La sana deflació era la realitat més habitual al segle XIX a Europa, i no va pas aturar la industrialització. Just al contrari, el nivell de vida va augmentar extraordinàriament, les vendes i els beneficis empresarials van incrementar i els salaris pujaven amb els avenços en la productivitat del treball.

La deflació només perjudica un Estat addicte al deute, perquè recaptarà menys impostos i disposarà de menys marge de despesa, amb el perill d'agreujar l'hiperendeutament. En canvi, amb la inflació es capgiren les tornes. El poder adquisitiu dels consumidors es redueix. Amb els mateixos diners, ara podrem comprar menys patates perquè seran més cares.

La inflació és un impost no visible (i no votat) sobre la tinença de diners. Empobreix la població, redueix la capacitat d'estalvi i perjudica la productivitat. La inflació també augmenta l'atur i perjudica la competitivitat internacional. Havent assolit un rècord d'exportacions i un bon comportament exterior, tornarem enrere si els productes locals s'encareixen més que els forans.

La inflació perjudica els grups de població amb ingressos fixos com jubilats i treballadors. La inflació només té un gran beneficiat: l'Estat, en incrementar la recaptació i reduir el valor real del seu deute.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

Les pimes catalanes milloren el seu passiu, que perd pes en el balanç, segons un estudi de Pimec

Les petites i mitjanes empreses catalanes han millorat la seva estructura del passiu durant el...

El Bundesbank destaca que l'economia creix amb força el tercer trimestre

El Bundesbank, el banc central d'Alemanya, observa que l'economia alemanya creix amb molta...

Atlantia afirma que «no serà fàcil» millorar l'oferta per Abertis

El president de la concessionària italiana Atlantia, Fabio Cerchiai, va dir ahir que...

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema