El conjunt de les comarques centrals que pertanyen a l'àmbit de difusió d'aquest diari ha tingut al Parlament 51 polítics des de la restauració de la cambra catalana el 1980 fins ara. Alguns d'aquests diputats ho han estat més d'un mandat, cosa que significa que, en total, han pres possessió d'escons 106 vegades.

Aquesta xifra representa el 6,34% de tots els nomenaments de diputats que hi ha hagut al llarg de les onze legislatures que ha viscut el Parlament els darrers 37 anys. Tenint en compte que, amb dades del 2016, el nombre d'habitants de les comarques centrals equival al 6,57% de la població de Catalunya, es pot concloure, per tant, que el conjunt d'aquest territori ha tingut al Parlament una representació proporcional al seu pes demogràfic, si s'agafa tot el període 1980-2017.

Excepte la primera legislatura, en què només hi va haver quatre polítics d'aquestes comarques, el nombre de diputats els altres mandats ha oscil·lat sempre entre els vuit i els tretze. La legislatura amb més diputats va ser la quarta (1992-1995), amb tretze polítics d'aquestes comarques, la majoria d'ells (9) de CiU, la força hegemònica aleshores.

La segona legislatura amb més bona representació de la regió central va ser la penúltima, la de l'inici del procés independentista (2012-2015). Aleshores es van asseure al Parlament dotze diputats d'aquestes comarques. És la mateixa xifra que hi va haver en el mandat del 1995 al 1999, tot i que aleshores cal tenir en compte que un diputat, el socialista manresà Joan Canongia, només ho va ser pocs mesos.

En canvi, la legislatura que deixem enrere és una de les que han tingut menys diputats d'aquest territori: nou. Quatre del Bages, dos de l'Anoia, dos de l'Alt Urgell i un del Solsonès. Tres ho eren pel PDECat, tres per ERC i els altres dos han estat Anna Gabriel (CUP) i Antonio Espinosa (Cs). La pròxima legislatura no s'entreveu gaire millor perquè, ara per ara, només vuit candidats de les comarques centrals a les diferents llistes tenen opcions de ser diputats.

La meitat dels diputats que ha tingut la Catalunya Central al Parlament al llarg de la seva història han estat de CiU, que els anys 80 i 90 va ser la força hegemònica i que des del 2003 s'ha mantingut com a primer partit a la cambra. Durant els dos tripartits, però, va tenir-hi escassos representants de la regió central. Des del trencament de CiU el 2015, aquest espai electoral ha estat representat per l'hereva de CDC, el PDeCAT (a dins de Junts pel Sí), i ha tingut com a diputats el bagenc David Bonvehí, l'anoienca Maria Senserrich i l'urgellenc Albert Batalla.

Després dels convergents, el PSC ha estat el segon partit amb més diputats de les comarques centrals (prop d'una quarta part). La presència de socialistes d'aquest territori va ser força regular entre el 1988 i el 2006 (entre dos i tres representants). Entre el 2006 i el 2012, en canvi, només hi va haver una diputada socialista, la berguedana Judit Carreras, mentre que del 2012 al 2014 no hi va haver cap representant del partit. A l'última legislatura, la del 2015-2017, l'única presència socialista ha estat la d'Òscar Ordeig (Alt Urgell).

El tercer lloc en nombre de diputats correspon a ERC, que va començar l'any 1995 amb el manresà Josep Huguet i que es va ampliar a partir del 2003, l'any del primer creixement electoral dels republicans, que la pròxima legislatura, segons les enquestes, poden situar fins a quatre diputats de la regió central.

Dels 51 diputats, els més històrics de tots han estat la convergent igualadina Flora Sanabra (1984-2003), el socialista berguedà Joan Roma (1988-1995 i 1997-2006) i l'exalcalde del PSC de la Seu d'Urgell, Joan Ganyet (1980-1999).