"L'èxit no és una ocurrència, és la suma de milers de detalls ben fets dia a dia". Aquest pensament escrit a la pissarra de la sala d'entrenadors al Nou Congost ha orientat el balanç post-temporada de Ponsarnau i del seu equip tècnic. Massa detalls no han rutllat com s'esperava i el de Tàrrega té frescos quin són els arguments, quins els motius d'un any de fracàs esportiu, el seu darrer en el Manresa, club del qual ha format part durant una llarga dècada, amb els set anys darrers de responsable màxim a la banqueta. És l'hora de fer totes les anàlisis, la de donar les explicacions oportunes i de treure conclusions. "Per no repetir errors", diu Ponsarnau, que desitja que "qui em substitueixi tingui tota la sort que se'ns ha negat aquesta temporada".

A grans trets, què ha fallat en el Bàsquet Manresa en aquesta lliga?

El que hem tingut en contra han estat moltes adversitats. L'equip no ha pogut agafar una línia competitiva perquè l'hem hagut de refer un cop i un altre. Però també és cert que no vam encertar gens en els punts forts que pensàvem tenir. Les expectatives no es van acomplir.

D'entrada, quin era el plantejament?

Hi havia quatre potes principals. Com són els mòbils de la canalla penjats en el sostre, amb quatre fils: dos eren Javi Rodríguez i l'Asselin, que havien d'exportar experiència i marcaven la nostra forma de jugar, són un base i un pivot diferent que et permeten competir contra tothom si et surten bé les coses; un altre, Adam Hanga, amb el seu físic ens situava el nivell defensiu, i érem prou conscients que tenia mancances però ell era una inversió del club, i crèiem que faria pas; la darrera pota havia de ser un jugador que ens aportés anotació, i aquest ha estat Troy DeVries. De tots quatre, el Troy ha estat l'únic regular, i qui ha aportat allò que esperàvem.

Es va prescindir d'un veterà com Montañez. Vist en perspectiva, va ser una errada de càlcul?

Ens hem de fixar que, per culpa de les lesions, el Javi només ha jugar la meitat dels partits de la lliga. Quan l'hem tingut, aquest rol de veterà era ben cobert. En el que va ser el nostre millor moment, als mesos de gener i febrer, el Javi Rodríguez portava el pes, fins i tot Asselin va trobar bones sensacions, Salva Arco ens va ajudar molt contra Blusens i Gran Canària, dos partits que es guanyen... I si hi havia Román, no hi havia Salva. És obvi, de tota manera, que quan a la part final no hem tingut el Javi i el Josh no ha assumit tot el paper que esperàvem, sí que s'ha troabt a faltar més un home com el Román.

Ha parlat de Josh Asselin, per a molts ha estat la gran decepció de la temporada. També per a vostè?

Necessitàvem molt més d'ell, ens feia falta que mentalment fos més fort per ajudar-nos en més partits. Hi ha hagut uns dies que estàvem molt pendents d'ell, i no ens hi hem pogut agafar, per culpa de les faltes, per accions que ens demostraven que ell no podia assumir el que li demanàvem.

Però vostès ja coneixien les virtuts i les limitacions d'Asselin. No el van sobrevalorar?

Segurament, però tenint al costat el Javi canvia molt. També s'ha de dir que, malgrat el bon final que ha fet de lliga, Adam Hanga no ha estat aquell generador de joc que esperàvem, va arribar malament del pre-europeu, amb molèsties de migranya que el perjudicaven moltíssim.

La incorporació tardana de molts jugadors no era un handicap?

La majoria eren renovacions, els dos únics nous que arribaven tard eren Yanev i Rasmus Larsen. Però el problema general que vam tenir és que van arribar molt malament. Per exemple, Palsson volíem que fos un referent, un líder defensiu, però ell no ho ha transmès, ens vam equivocar. És un jugador molt dur, amb bona mentalitat, teníem ganes que fes un creixement. Però no ha estat així, el seu caràcter l'ha portat a ser el més eficaç possible en la defensa sense arrossegar la resta.

I la baixa de Larsen, pivot de 17 anys amb l'espatlla lesionada tota la temporada, és tan important?

És una cosa més que ens surt malament de tot el que havíem preparat. També s'ha de dir que la nostre pretensió inicial era fer un equip amb un dibuix similar al de la campanya anterior. Vam fitxar molt aviat, per raons de mercat, Ramsdell i Yanev, aquest darrer més com una inversió de futur. Però el que volíem era incorporar un quatre i mig titular, americà, al costat d'Asselin, i amb Ramsdell com a tercer pivot. Yanev hauria estat al mig, com a cinquè ala i cinquè pivot, darrere de Larsen.

Què va passar?

Doncs ens vam trobar que els americans amb qui vam contactar no volien venir, l'estiu passat, a l'ACB. Teníem una plaça lliure d'americà i, sense tenir gaires diners, oferíem la possibilitat de ser un aparador per fer un pas endavant, com havia estat el cas de Doellman. El que volíem era un jugador que es pogués entendre bé tant amb Asselin com amb Ramsdell, això era clau. Tots els jugadors que tenien el nivell que buscàvem, ens deien que no. Van passant els dies i al final modifiquem el dibuix i ens plantegem l'opció d'Oliver Arteaga, buscant un registre que permeti que ell i el Josh puguin actuar junts.

Però aquest tàndem ben poques vegades l'hem vist.

En efecte, una altra expectativa no aconseguida, hem fallat.

El paper que també canviava era el d'Alejsandar Yanev.

Sí, el decantem per fer-lo jugar de quatre, d'ala-pivot; i deixem una línia de joc per a Larsen, un noi jove que s'ha d'anar acoblant, i que quan ho aconsegueixi, ens permetrà situar el búlgar de tres, d'ala. Per tant, era un plantejament estructural d'un equip que havia d'anar creixent.

La pretemporada ja oferia uns mals símptomes...

Es va anar complicant tot. Javi Rodríguez comença a tenir molèsties a l'esquena i no juga ni la meitat de partits, ha de jugar de base Hanga, que no ens arriba gens bé, i Rasmus Larsen, quan volem entrar-lo, se'ns lesiona. Tenim problemes de falta de confiança, juguem contra rivals forts, perdem i això ens afecta. Faig una mala interpretació de l'amistós que juguem a Sabadell amb el València, sóc massa optimista, crec que totes les coses que no estem fent prou bé, treballant les millorarem. Encara teníem el Javi; però dies després en un altre partit, a Viella contra l'Unicaja, ell ja no hi és, i per a mi salten totes les alarmes. Veig fatal Hanga, que Álex Hernández estava millor que altres anys, però encara no està preparat per agafar les regnes, que Josh Asselin no està bé i que l'equip en general no està preparat.

Es comença la lliga i es perden els primers 8 partits. Era molt evident que mancava un pivot. No es van plantejar cap fitxatge?

Sí, vam veure que ens faltava un interior, ens vam adonar que Josh Asselin no estava prou bé i que l'adaptació de Yanev serà més llarga. Volem fitxar i posem un nom sobre la taula, Robert Kurz. Però aquest jugador, que després anirà al Fuenlabrada, ens demana molts diners i no hi podem arribar. A més, aquest és un moment en el qual es confirma que Assignia deixa de ser espònsor principal i el club, crec que amb seny, descarta fitxar-lo. Ens agafem a una millora en defensa, i la victòria amb l'Estudiantes ens dóna molts ànims. Però se'ns torna a lesionar el Javi.

Per aquelles dates ja van fer un intent per incorporar-hi Creus?

Va ser després de perdre amb el Barça al Palau; teníem lesionat el Javi i també amb problemes físics el Hanga. Però el Barça ens va dir que 'no', i vam apostar per la sensatesa i l'experiència, per Ferran Laviña, que de seguida ens va ajudar. Tot i que no vam poder fitxar el pivot, pensava que havíem de ser pacients i que arribaríem a ser competitius, i ho vam ser, una altra vegada, tenint Javi Rodríguez recuperat.

Del desembre al febrer van jugar el seu millor bàsquet.

Sí, vam guanyar el Fuenlabrada a casa, vam perdre al darrer segon amb el València, vam estar a un pas de guanyar a Tenerife... Ja teníem el joc, una bona dinàmica, havíem fet un pas en defensa, tot i que no érem pas consistents durant els 40 minuts. Vam vèncer dos partits seguits, a casa amb el Blusens i a la pista del Gran Canària, en un gran partit.

Tot i aquesta bona fase també es van perdre uns quants cara o creu. Com s'ho explica?

Érem previsibles, per als adversaris érem una diana fàcil, i els nervis ens consumien. Vam anar provant en els finals diferents homes, com DeVries, Hanga i Arco. Sense sort.

L'aturada de la Copa del Rei els va trencar el ritme?

Sí, ens va fer molt mal. La càrrega mental que teníem era molt forta i la gent va tornar a la lliga molt gastada. I ens vam equivocar amb l'estada que vam fer al CAR de Sant Cugat, no vam aconseguir focalitzar correctament l'equip. Ho vam patir a casa del Madrid. Però crec que ho estàvem renconduint bé, fins que va arribar el divendres fatídic, el de les lesions de Javi Rodríguez i Ramsdell. Ens vam quedar sense ells precisament en el microcicle més important.

Les dues derrotes següents van ser amb el Joventut al Congost i a Sant Sebastià, després de bons partits però que es van escapar al final.

Sí, amb la Penya Álex Hernández va estar molt bé però es va lesionar al darrer quart, Hanga va haver de jugar de base, i Albert Oliver va saber remenar molt bé el partit.

És veritat que Albert Oliver era a l'abast, va ser fitxable a l'estiu?

Sí, però la nostra prioritat era el Javi, ho teníem claríssim. No pots valorar les decisions en funció de com han anat a posteriori.

En la pista del Lagun Aro es va perdre més que un partit?

Sí, a més aquell cap de setmana va ser fatal per a nosaltres, els resultats ens van anar tots en contra. Aquell dia és el que realment baixem. Va ser injust, l'Álex havia fet el seu partit més complet i va ser castigat pels àrbitres. Si haguéssim guanyat, hauria anat cap amunt, i segur que hauria estat una peça clau al final.

En aquest tram final, ha donat la impressió que protegia força Álex Hernández, en detriment de Creus.

Amb el que ens aportava el Joan no n'hi havia prou, i havíem d'intentar que l'Álex, que portava tota la dinàmica agafada, ens donés el nivell. Crec que el Joan ha donat energia, il·lusió, ho ha fet realment bé, però ell no era un jugador nostre.

Una altra patacada va ser haver de prescindir de Josh Davis per qüestions burocràtiques. Com ha vist Nemanja Aleksandrov?

Necessitàvem, en aquell moment, més duresa que qualitat. En aquest aspecte Josh Davis ens hagués pogut aportar més, tot i que hi havia uns dubtes per l'estat físic. El Nemanja és un jugador de talent, llest i que s'ha adaptat força ràpid.

Aquest equip ha sigut tou perquè Ponsarnau ha sigut tou?

Penso que durant la temporada he sigut de tot: tou, agressiu, exigent... He fet tots els papers de l'auca.

Però aquesta imatge de ser bona persona l'ha perjudicat a vegades?

Sóc com vull ser pel que fa a valors. Però que ningú no s'equivoqui, el problema no ha estat la meva manera de ser, sinó el nivell de l'equip.

Es lamenta d'alguna cosa?

Sí, aquesta temporada he tingut un menor contacte individual amb els jugadors. De seguida vaig estar preocupat per la globalitat de l'equip. Dubtava massa si era prou bo o no incidir en jugadors més en concret; davant del dubte, em vaig decantar per adreçar-me al col·lectiu.

Li ha quedat alguna espina amb algun jugador en concret?

Sí, no hem trobat l'equilibri amb Oliver Arteaga per tot el que ell ens ha demostrat que era capaç de fer. El seu principal problema ha estat que Asselin no ha jugat bé. També crec que hauríem pogut ajudar una mica més Salva Arco.

Té alguna oferta sobre la taula?

No, el mercat està encara molt poc actiu i jo estic preparat per si he de començar la temporada sense equip. La meva prioritat és ser entrenador, però si arriba un moment que he de reenfocar la meva feina, ho faré.

Al Congost hi haurà molta feina per construir el nou projecte. Com ho veu tot plegat?

No és bo que opini de qüestions específiques. El que cal fer és poder mantenir la filosofia del seny. Si cal estar dos anys jugant a la LEB, no s'hauria de tenir por.

I el funcionament intern del club ha canviat en la seva etapa?

S'han equilibrat els poders, amb un consens que ha estat molt fàcil d'aconseguir. Penso que el que s'ha de fer és donar autonomia a totes les parcel·les del club.