Gol número 10

Pak Doo-ik, una victòria que va obrir el camí cap a un futbol globalitzat

La selecció italiana va ser eliminada per una desconeguda Corea del Nord que va demostrar que el futbol es podia expandir-se pel món

04.07.2014 | 10:15
Pak Doo-ik, una victòria que va obrir el camí cap a un futbol globalitzat
Pak Doo-ik, una victòria que va obrir el camí cap a un futbol globalitzat

La Itàlia futbolística d´una certa generació, ja veterana, encara tremola quan sent el nom de Pak Doo-ik. Durant molts anys, l´eliminació al Mundial d´Anglaterra´66 va ser un trauma per als azzurri. Aquella tarda de juliol, a l´Ayresome Park de Middlesbrough, els homes que entrenava Edmondo Fabbri van ser eliminats per onze coreans del nord desconeguts que van avisar al món que el futbol no es podia centrar només en Europa i Amèrica, com havia passat fins aleshores, sinó que era un fenomen global que s´acabaria desenvolupant fins i tot al més tancat dels països.


Classificació per boicot

L´entrada de Corea del Nord al Mundial va ser una de les més rocambolesques de la història. La fase final de la Copa del Món només tenia setze equips, la meitat dels que hi ha ara. D´aquestes places, només una era reservada per països d´Àsia, Àfrica i Oceania. No una per continent, sinó una per tots tres junts.

Aquest etnocentrisme futbolístic va determinar que gairebé totes les seleccions d´aquestes contrades no es presentessin a les fases de classificació. Només ho van fer Corea del Nord, aïllada en el seu règim comunista, i Austràlia. Van jugar una eliminatòria i els asiàtics van aconseguir el seu bitllet per a la cita anglesa, on havien de ser una comparsa absoluta.

Ja a territori britànic, Corea va quedar enquadrada al grup 4, amb la URSS, vigent subcampiona europea, Itàlia, doble campiona mundial, i Xile. Semblava impossible pensar que superarien la primera fase. En el debut van caure contra els soviètics per 3-0, però en el segon partit van empatar amb els xilens (1-1) fet que els donava possibilitats matemàtiques. Per passar ronda, però, calia que superessin Itàlia, una empresa gairebé impossible.


Contra deu italians

El partit que es va jugar el 19 de juliol del 1966 a Middlesbrough va tenir de tot, sobretot emoció. Itàlia, que havia guanyat el primer partit als xilens i havia perdut el segon davant de la URSS, en podia tenir prou amb un empat, però va sortir a buscar la victòria, amb arribades del davanter del Bolonya Marino Perani, una de les quals va salvar el porter Lee Chang-myung.

Cap als 35 minuts, una acció va canviar el partit. El centrecampista Bulgarelli es lesionava i no podia ser substituït, ja que aleshores no es podien fer canvis. Corea va aprofitar la reorganització dels transalpins per fer el seu gol al minut 41. Una sèrie de rebutjos acaben amb la pilota a peus de l´extrem dret Pak Doo-ik, que de xut creuat supera el porter Albertosi.

Els 50 minuts restants de partit van tenir algunes ocasions de Perani, Mazzola i una de clara de Fogli i contraatacs asiàtics molt perillosos aprofitant la superioritat numèrica. L´1-0 es va mantenir fins al final. Corea va arribar a quarts, on va perdre 5-3 davant de Portugal després d´haver-se avançat 0-3. Un país sorgit del no-res havia demostrat que el futbol tenia molt terreny per expandir-se i créixer arreu del món.

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema