Pau Torres, el guardià a l'ombra del líder de Segona

El capelladí, un producte del planter blaugrana, és el porter suplent de l´Alabès, el líder de Segona

07.02.2016 | 17:20
Torres en un entrenament amb el seu actual equip.

Pau Torres viu aquests mesos en una paradoxa. Es troba en el punt àlgid, pel que fa a categoria, de la seva trajectòria esportiva, però no ha pogut participar de l'èxit del seu equip ni un sol minut. S'alegra més que ningú dels triomfs dels seus companys, però per dins pensa que li toca treballar per poder-ne ser una part activa.

El porter anoienc, nascut a Capellades fa 28 anys i mig, és un dels porters del Deportivo Alabès, l'equip que lidera, quan s'han disputat dues jornades de la segona volta, la lliga Adelante, és a dir, la Segona Divisió. Torres, una persona positiva, no perd l'esperança d'acompanyar l'ascens del seu equip amb més presència a la formació titular.

Inicis amb el Barça

La història de Torres és una més de la de desenes i desenes de jugadors que surten del planter d'un equip gran i que, quan veuen que no poden fer realitat el somni d'arribar a la primera plantilla, s'han de buscar la vida. «Vaig jugar tres anys al Capellades i un al San Mauro [l'equip de Santa Margarida de Montbui] abans de ser fitxat pel Barça el 2001», quan tenia 14 anys.

Només arribar, va formar part d'una lleva que després ha passat a la història. «Era al cadet B, on hi havia Leo Messi, Gerard Piqué i Cesc Fàbregas, entre altres». Recorda, però, que «vaig jugar poc temps amb ells, ja que Messi va anar pujant categories a un ritme més ràpid que el de la seva edat i Piqué i Cesc van marxar a jugar a Anglaterra».

Durant els set anys al planter blaugrana va anar ascendint graons fins que la temporada 2007-08 va desembarcar al Barça B de Pep Guardiola, que aleshores era a Tercera Divisió. «Aquella temporada vaig jugar poc, només set partits, perquè el club va fitxar Oier i van confiar en ell. Però va ser un gran any, amb jugadors com Pedro i Busquets, amb qui vam ascendir a Segona Divisió B».

Canvi de trajecte

L'estiu del 2008, però, mentre el seu entrenador es preparava per desembarcar al primer equip, ell havia d'abandonar el club, i algú que l'ajudaria en la seva carrera se l'emportava de la mà. «Havia jugat poc i un dels tècnics que havia tingut al Barça, Sergio Lobera, em va convèncer per fitxar pel Terrassa». Al Vallès, i posteriorment al Sant Andreu, però, va jugar poc, i l'estiu del 2010 va iniciar un trajecte pel sud d'Espanya. «El mateix Lobera em va dir d'anar a jugar a Lepe, al San Roque, que també era a Segona B però al grup quart, i aquest traspàs em va donar l'impuls necessari».

Sense cobrar

Pau Torres ja era un dels porters importants de la tercera categoria estatal i per això li va arribar una oferta més sucosa econòmicament. «El Ceuta volia fer un equip per ascendir a Segona Divisió A i em va oferir més diners dels que guanyava a Lepe, on estava prou bé. Vaig decidir ser ambiciós i acceptar l'oferta». Amb el temps es va veure que havia estat un error.

«Vam estar set mesos sense cobrar. A mi, aleshores, no m'afectava tant perquè no tenia lligams personals, ni econòmics importants, hipoteques per pagar, ni res d'això, però hi havia molts companys que ho van passar malament. Lògicament, aquesta inestabilitat també va afectar els resultats. Al grup 4 hi havia equips molt forts, com el Múrcia i el Cadis, i quan no tens les necessitats cobertes no et pots centrar a competir bé i vam quedar lluny de l'ascens».

Afortunadament, gràcies a l´Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), Torres i els seus companys van poder cobrar els diners que se´ls devien. Ara, amb el pas del temps, i malgrat que no jugui, «sempre penso que malament m´ho vaig passar a Ceuta. Allò sí que era un problema, però em va ajudar a ser més fort».

Després de la tempesta va arribar la calma i, en el cas de Pau Torres, el seu període més estable. «Lleida és el lloc on he estat més temps, tres anys, i també on m´he sentit més estimat i respectat. Lamentablement no vam poder aconseguir un ascens que mereixíem, després de dos play-off jugats, en un dels quals ens van eliminar a la tanda de penals».

La trucada de Vitòria

I va ser l´estiu passat quan va arribar l´interès del Deportivo Alabès, un club històric que fa poc que va pujar de Segona B i que, de manera sorprenent, s´ha situat líder de la lliga Adelante aquesta temporada. «Em va trucar el director esportiu i vam arribar a un acord. Al principi la plantilla tenia pocs jugadors i de porters érem Goitia [ex del Màlaga i del Betis] i jo. Després van fitxar Fernando Pacheco, del planter del Reial Madrid, i fins ara ell ha disputat tots els minuts».

El seu entrenador, el temperamental i experimentat Pepe Bordalás, «no m´ha donat cap explicació, però tampoc no me l´ha de donar. Ell tria i jo he de treballar per fer canviar la seva opinió, ni que sigui difícil si l´equip va bé i guanya partits». Com diu ell mateix, però, «pitjor ho vaig passar la temporada que vaig jugar a Ceuta. Comparat amb allò, ara estic perfecte».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema