Segona derrota en tres partits del Manresa al Nou Estadi del Congost. Aquest diumenge, l'equip que ocupava la darrera posició a la classificació va ser més pràctic i es va ficar el partit a la butxaca en imposar-se a un Manresa que, en algunes fases del matx, es va mostrar excessivament conservador, sobretot després de fer l'1 a 0.

El partit va començar amb una bona ocasió de Baruc al minut 7, però la seva rematada amb la cama esquerra la va aturar molt bé Roman. Un minut després era Sergi Soler qui culminava una bona combinació per la banda dreta, però el seu xut va anar massa centrat. No va tardar a avançar-se el conjunt manresà. Roger Peña va llançar de forma magistral una falta directa que havien comès sobre Javi Rebollo (min 12). Dos minuts després, el mateix Rebollo va provar de fer una vaselina que va estar a punt de sorprendre Fran.

Amb l'1 a 0 al marcador, el Manresa es va dedicar a conservar el seu avantatge, amb una defensa molt nombrosa. Al minut 27, Pol va estar a punt de fer l'empat però Bernat Benito ho va evitar des de sota els pals amb Roman ja superat.

A la represa, sense temps de situar-se al terreny de joc, una bona acció de Roca (va entrar al descans) per la banda esquerra la va aprofitar Pol per fer l'1 a 1, que es a anticipar al primer pal. El Manresa continuava amb cinc jugadors al darrere i de nou Pol tenir l'ocasió de fer l'1 a 2 però la seva rematada, amb el cap d'una centrada de Baruc, va sortir per sobre del travesser.

Al minut 59, Dani Fernández va donar entrada a Maturana sacrificant un dels cinc defensors i el Manresa va millorar i força el seu rendiment, encara que el partit continuava obert. Riki ho va intentar amb una rematada llunyana però a les mans de Fran. Al minut 69, quan els manresans dominaven el seu rival, i en una acció de contracop, el Tona va fer l'1 a 2. Va ser una jugada semblant a la del primer gol osonenc, en aquest cas, però, amb Nil assistint Pol; la jugada va ser molt protestada per unes mans anteriors d'un jugador del Tona.

Amb 1 a 2, el Manresa es va llançar a l'atac però sense l'encert necessari per, almenys, igualar el matx.