Quan em vaig aixecar a les 00.00h per atacar el cim vaig notar un dolor punxant al cantó del cor. No vaig fer gaire cas, vaig pensar que era un flato i vaig tirar amunt.
Al cap de 30' el dolor cada vegada era més intens fins que ja no podia avançar. Tot i així ho seguia intentant, fins que vaig dir prou i vaig decidir tirar enrere. No vaig poder avisar als companys, de cop i volta em vaig quedar sense forces per cridar, va ser molt ràpid.
Vaig arribar a la tenda del C4, a 7.900 mts d'alçada amb molt de dolor al pit. Vaig entrar a dins i vaig estar apunt d'adormir-me però un àngel em va fer aixecar i tirar avall tot i el dolor al pit. Havia sentit moltes històries i drames en alçada.
Feia tres passes i havia de parar, em moria de dolor, era negre nit i m'estava refredant molt perquè anava molt lenta. Estava sola i el descens era complicat en aquella cota tant alta. Vaig aconseguir perdre alçada mica en mica amb un dolor insuportable.
Pensava que allà em quedava, però seguia lluitant. Vaig entrar a la tenda del C3 a 7.400m però per sort el dolor no em deixava estirar, era millor estar dreta, això em va salvar. Si m'arribo a quedar a la tenda no m'hagués aixecat.
Vaig baixar al C2 per la línia de ràpels sense el devallador, no em podia ajupir per buscar-lo i maniobrar amb les cordes. Per sort no vaig caure. Vaig arribar al C2 i em vaig tornar a posar a la tenda per estirar-me però el dolor no em va deixar, igual que al C3. Vaig continuar avall amb una opressió al pit que m'ofegava.
A les 09.00h del matí aproximadament vaig arribar al Camp Base Avançat, baixant 2.300m de desnivell amb unes vuit hores lentes, de cota 7.900 a 5.600. Ho vaig aconseguir i allà em van atendre.
De seguida em van evacuar amb helicòpter a l'Hospital Norvic de Katmandu. Pneumònia segons els metges. Ara estic estable i aviat sortiré i per sort podré tornar amb els meus.
Radiografia cedida per Núria Picas on s'aprecia la pneumònia.
