Aquesta setmana ha fet deu anys del debut de Pep Guardiola a les banquetes. Va ser l'estiu del 2007, quan va agafar les regnes del Barça B. Va estrenar-se en un partit contra el Gramenet B, el 27 de juliol del 2007, amb el dubte de saber com sortiria l'invent, ja que la seva experiència era nul·la. Deixava enrere una etapa de jugador que havia finalitzat de manera convulsa, amb un afer de presumpte dopatge a Itàlia, del qual va ser exculpat, però amb la confiança d'una junta directiva, encapçalada per Joan Laporta, que tenia el suport del seu gran mentor, Johan Cruyff.

Deu anys després, no es pot dir que li hagi anat malament, malgrat que les ha vistes de tots colors. El més destacat que es pot dir d'ell és que no ha passat desapercebut i que, fins i tot, ha aconseguit més reconeixement en la seva nova faceta que quan era damunt dels terrenys de joc.

Durant deu anys, Guardiola ha anat experimentant canvis de la mateixa manera que ho ha fet el seu aspecte físic. De l'atreviment absolut de la primera temporada amb el Barça B, fins a l'engalanament dels seus quatre anys a la banqueta del primer equip, al Camp Nou. Va ser allà on va viure una immensa primera temporada; on li van començar a caure els cabells a la segona, després de discutir-se amb egos com el d'Ibrahimovic; on se li va notar el caràcter irascible en rodes de premsa per l'arribada de Mourinho i d'on va haver de marxar «abans no prenguem mal», és a dir, abans de llançar-se definitivament els plats pel cap amb els jugadors, sobretot amb Leo Messi.

Va pair-ho tot en un any de retrobament personal lluny de Barcelona i va decidir que la seva car-rera havia de beure en d'altres fonts. Va decidir-se per una lliga que molts consideren còmoda, i més si ets el Bayern, però a la qual va voler donar la volta com un mitjó mantenint-se fidel a les seves idees. Va guanyar títols, però no la Champions. Va ser admirat a Munic, però segurament no estimat. I va buscar aixopluc.

Begiristain i Soriano l'hi han donat al Manchester City, però el seu crèdit a Anglaterra té un límit. Un any en blanc el pot resistir un dels clubs més rics del món, però després d'haver-se gastat, de moment, 240 milions d'euros en fitxatges, l'equip haurà de canviar la cara. Com ell, l'última dècada.