Parlar dels bagencs Francesc Martínez i Carme Claret és parlar d'esport, i en especial, de gimnàstica, també als Jocs Olímpics de Barcelona. Fa 25 anys, Martínez va ser el responsable de premsa de la gimnàstica artística, i Claret formava part del comitè tècnic organitzador de la competició de rítmica. Ambdós coincideixen a valorar l'esdeveniment com a «únic». Les seves filles, Sònia i Nuri, també hi van ser voluntàries.

Francesc Martínez va conviure els dies de la competició amb els millors gimnastes, homes i dones. «Abans dels Jocs jo ja feia de comentarista tècnic de gimnàstica per a Televisió Espanyola, i el Martí Perarnau i l'Anna Cler em van empènyer a portar la premsa als Jocs. Va ser una experiència inoblidable. Jo no havia estat a cap altre olimpíada. Vaig estar a punt d'anar als Jocs de Tòquio com a nedador però no va ser possible, tot i que era campió d'Espanya; tenia com a experiència internacional els Jocs del Mediterrani de Nàpols ,però Barcelona 92 va ser el màxim. Ho vam deixar tot per abocar-nos als Jocs».

Com a anècdota, Francesc Martínez recorda que «en una de les primeres jornades de la gimnàstica artística havia de dirigir les entrevistes dels participats a la zona mixta després de l'entrega de medalles al podi. No ho veia clar i per allà corria el Josep Cuní; sense cap remordiment li vaig etzibar un 'm'has d'ajudar'. Des d'aquell dia som grans amics».

Abans de la seva participació com a responsable de premsa als Jocs, Francesc Martínez va ser portador de la torxa, però d'una forma molt peculiar: «Com que formàvem part de l'organització, em sembla recordar que ens tocava portar la torxa per Badalona. Jo, però, volia fer-ho a prop de casa, a Manresa. Aquí ja hi havia tots els carrers assignats, i per no quedar-me sense portar-la vaig decidir seguir-la fins a Montserrat. Vaig tenir la sort que va fallar un rellevista i la vaig poder portar».

Carme Claret, amb la rítmica

Com a presidenta de la part tècnica de la Federació Catalana, Carme Claret va formar part del comitè organitzador de la competició de rítmica dels Jocs. «Havíem de muntar tot l'organigrama. Durant molts dies ens vam allotjar en un hotel de Barcelona perquè hi havia molta feina. Ens reuníem al Palau Sant Jordi però la competició es feia al Palau d'Esports; jo era jutge, però als Jocs no vaig exercir; sí que ho havia fet a la fase de classificació, al preolímpic».

Claret recorda de forma especial «el grup de més de 100 gimnastes amb cintes que va acompanyar els atletes a la cerimònia d'inauguració; d'una selecció dels diferents clubs catalans, hi havia tretze noies del GyC, entre elles, la nostra filla Sònia. El modista Miró havia de fer els mallots, però no se'n va sortir, i ho va acabar fent Montse Divari, de Sabadell. Aleshores, la rítmica tenia un gran auge, amb gimnastes com Eva Benítez, Ester Pérez o Sílvia Saura, entre d'altres, i també amb l'escola catalana que vam portar a Manresa, que va assolir grans resultats».