Víctor Carrasco, un vallbonenc de 27 anys que treballa com a jardiner a l´empresa Cal Tino, és un dels referents mundials en el món del múixing, com ho demostra el fet que en els dos últims anys s´ha proclamat campió d´Europa, a la República Txeca i a Itàlia, de bikejoring, una modalitat d´aquest esport que es practica sobre terra. El seu proper objectiu és el mundial de l´especialitat, que es farà del 22 al 26 d´aquest mes a la localitat polonesa de Kozle Szamotuly.

P Quan es va iniciar en el món del múixing?

R L´afició em ve des de ben petit, ja que tinc família a prop de la Molina i sempre anava a veure l´etapa final de la desapareguda Pirena. A més, també m´entrenava a casa meva, però no va ser fins als disset anys quan vaig començar a competir, precisament a la Pirena.

P Ho compagina amb algun altre esport?

R Ara ja no, però durant un temps ho vaig compaginar amb l´hoquei patins, un esport que practicava des dels tres anys a Capellades. Després vaig anar a estudiar a Lleida i vaig jugar al Bell-lloc d´Urgell. En ambdós clubs vaig arribar a competir a Primera Nacional Catalana, la tercera categoria estatal. Però als vint anys vaig haver de triar i em vaig decantar pel múixing, ja que en l´hoquei detectava una falta d´implicació d´alguns dels meus companys.

P En aquests anys ha aconseguit diversos èxits, com ara els dos darrers campionats d´europa de bikejoring...

R Sí, el primer va ser a la República Txeca i fa pocs dies a la localitat italiana de Santa Maria Major. En aquest últim vaig tenir un problema inicial, ja que en el primer revolt de la primera mànega la meva gossa, la Rona, va sortir del traçat, però ho vam poder solucionar i vam acabar fent el millor temps. En la segona mànega ja em va anar millor i no vaig tenir problemes per imposar-me. La victòria em va fer molta il·lusió, ja que crec que és més complicat revalidar un títol que guanyar-lo per primera vegada.

P Dilluns vinent ja marxa cap a Polònia per afrontar el mundial. Amb quin objectiu hi va?

R Fa uns anys el meu somni era guanyar una medalla en una competició d´àmbit internacional, però un cop ho he assolit ja veig més factible el fet de ser campió del món, que és el meu repte en la competició. Evidentment, no serà fàcil, ja que has de controlar molts factors, com ara la mecànica de la bicicleta o la gossa. Pel que fa a la pista, serà plana, tal com agrada a la majoria dels competidors, però jo prefereixo els circuits amb desnivell. Finalment, els rivals seran complicats, entre ells un rus i alguns noruecs que no van ser a l´europeu.

P Precisament Noruega és el país referent per als múixers...

R Exacte, allà les pistes d´esquí són municipals i poden entrenar-se sempre que volen, i això els fa tenir un gran nivell. En canvi, aquí a Catalunya és més complicat, ja que Lles i Baqueira-Beret són les úniques estacions on els permeten sempre l´accés. En canvi, altres com Tuixent-la Vansa només ens deixen entrar quan tanquen les portes, i la resta ni això.

P A més del bikejoring, també competeix en skijoring, la modalitat que es fa sobre neu. Quina prefereix?

R Prefereixo l´skijoring, però aquí anem limitats de neu i el bikejoring es pot practicar durant més temps, però no sempre. Es necessita una temperatura inferior a 18 graus, ja que, si no, els gossos poden tenir problemes greus de salut.

P Quina és la seva rutina d´entrenaments setmanal?

R Tant la Rona com jo fem entrenament físic una hora durant cinc dies a la setmana separadament, i ens ajuntem una hora a la setmana per preparar les competicions.

P Té algun referent?

R Sí, la noruega Lena Boysen, que ha guanyat 21 mundials. Vaig tenir la sort de conèixer-la, i fins i tot em va acollir a casa seva. Vaig aprendre molt d´ella.