El Manresa va superar amb solvència el típic partit trampa, aquell que ja tens guanyat al vestidor abans de trepitjar el terreny de joc i que al final es complica i surts amb un pam de nas i la cua entre les cames. Pas a pas, el Manresa es va anar fent l'amo del partit i va esvair els dubtes al municipal Pepín Valls, en acosneguir una victòria que, no ens enganyem, era d'obligat compliment.
A l'inici del matx el Castellar va sortir valent, sense complexitats i amb atreviment. Als primers minuts de joc l'equip local va trepitjar més el terreny visitant que el Manresa el local. La pressió del Castellar a la defensa manresana va plantejar més d'un dubte al segon equip menys golejat del grup, però, quan els deixebles de Dani Andreu van prendre la mida al partit, la situació va canviar igual com qui dóna la volta a un mitjó. I més encara quan Javi López va obrir el marcador als 9 minuts. Abans, curiosament, malgrat el joc espès en defensa del Manresa, Javi López i Adri Arenas ja van tenir el primer gol del matí a les seves botes.
Quan ja s'albirava la millora manresana, Sergi Soler treia des de la cantonada i Javi López engaltava des del balcó de l'àrea una pilota que s'introduïa a la porteria molt ajustada al pal dret del juvenil Adri López. Arran del 0 a 1, el Manresa va créixer en totes les facetes del joc i es va anar gestant un partit en què els visitants van començar a monopolitzar la possessió de la pilota i les arribades a l'àrea del rival. Malgrat tot, les aproximacions del Manresa a l'àrea local es diluïen a causa de les imprecisions davant d'Adri López, que tan sols va haver d'esforçar-se en un xut molt dur de Javi López des de la mitja lluna de l'àrea gran (min 15). Tot indicava que el segon gol visitant era qüestió de temps, però la veritat és que el tràngol més gran es va viure a la porteria de Luque, quan Saavedra va caçar una pilota morta dins l'àrea, la va creuar i l'empat es va esvair a tan sols poc centímetres de la soca del pal (min 36). Malgrat el domini visitant, era evident que el Castellar no havia perdut mai la cara al partit.
De l'1 a 1 al 0 a 2
Però ja se sap que quan perdones... Un parell de minuts després de l'ocasió de Saavedra, una pilota penjada des del mig del camp cap a la zona de la mitja lluna de l'àrea local la va neutralizar Sergi Soler per cedir-la a Brian, que arribava de cara. Aquest va amagar amb el xut des del balcó de l'àrea davant dos defenses rivals, els quals amb una acció de murri els va deixar clavats, va encarar fins al vèrtex de l'àrea petita i va enviar la pilota al fons de la xarxa (min 38). Una acció individual i un gol de traca i mocador del qual ara ja és el pitxitxi blanc-i-vermell. La sentència definitiva va estar a punt d'arribar al minut 41, després d'una internada d'Alejandro fins a la cuina local. La passada enrere del lateral argentí va trobar els peus de Brian, però el xut d'aquest, des de l'interior de l'àrea, es va estavellar a la creueta. El refús el va recollir Javi López i, amb tot al seu favor, va enviar la pilota a fora per molt poc.
El 3 a 0 va arribar molt aviat
A la represa no va caldre que passés ni un minut per veure la sentència al marcador. Bernat va recuperar una pilota a la zona de tres quarts de l'atac manresà, va encarar la porteria local pel camí del mig, va cedir a Brian, que s'incorporava pel carril esquerra, i aquest va enfilar cap al Adri López per superar-lo amb un xut creuat al segon pal. El camí fins al final del partit ja era completament planer per a un Manresa que malgrat el resultat clarament favorable va seguir buscant la porteria vallesana, però sense presses.
Amb el 0 a 3 i els locals prou der-rotats, les arribades als límits de l'àrea local es van multiplicar, però el Manresa va errar molt als últims metres. Les ocasions més flagrants per ampliar avantatges al marcador les van tenir Florent i Noah. Una excel·lent assistència de Noah cap al jugador francès, aquest l'enviaria, des del cor de l'àrea, més enllà de la línia de fons de manera inexplicable (min 59). Després (min 66) era el mateix Noah qui li robava la cartera a la defensa vallesana i enfilava tot sol cap als dominis d'Adri López, però, encara de manera més inexplicable que en l'ocasió anterior, la pilota sortia més enllà de la línia de fons quan el davanter manresà tenia més de mitja porteria al seu abast per aconseguir el quart gol del seu equip. Enmig del domini manresà, el Castellar va tenir temps de traure el nas pels vols de l'àrea defensada per Luque. Óscar Arias, pràcticament a plaer, afusellava la porteria manresana des de prop del vèrtex de l'àrea petita, però Alex Luque va estar esplèndid i es va lluir amb una gran aturada amb la mà per enviar la pilota a córner (min 67).
Després d'uns minuts en què, malauradament, la crispació entre jugadors va cobrar un protagonisme innecessari , es va arribar al definitiu 0-4. Noah era objecte d'una falta al balcó de l'àrea. Marçal Lladó, amb destresa, introduïa la pilota per l'esquadra d'un Adri López superat pel bon llançament del migcampista blanc-i-vermell.
