No ha estat el resultat esperat i així s'ha d'explicar. Ander Mirambell, llastat sobretot per una mala segona baixada, dijous, va acabar en 23a posició la seva participació en els Jocs Olímpics de Pyeongchang. És cert que el resultat del manresà millora els aconseguits a Vancouver (26è) i Sotxi (24è), però també que no ha fet bo l'objectiu de quedar entre la quinzena i vintena posició que veia factible vistos els resultats de l'any. En la seva última baixada, Mirambell va recuperar dues posicions, però el Top-20, que li hauria permès fer el descens definitiu, era massa lluny i la diferència de 75 centèsimes, irrecuperable.
Les possibilitats d'èxit del bagenc van quedar determinades per la seva actuació de dijous. Va fer una bona primera baixada i va quedar en la posició 21a, empatat amb l'australià John Farrow i a una sola centèsima del vintè lloc. El desastre, però, va arribar a la segona màniga. Va voler arriscar amb el material i no va sortir bé. Va fer el 26è millor registre, a mig segon del vintè, i va quedar el 25è en la classificació acumulada, massa lluny de l'objectiu.
Amb tot perdut, Mirambell es va regalar una bona última baixada, sense cometre errades i, com va dir ell, va quedar content del pilotatge, malgrat les deficiències que també va atribuir al material que portava. Va ser el 22è de la màniga, va recuperar dos llocs a la general, però va ser insuficient. El vintè lloc, de l'austríac Mathias Guggenberger, quedava a 81 centèsimes. Molt lluny.
Decepció pel resultat
Després d'haver acabat la seva actuació, Mirambell, a més d'agrair la col·laboració de tothom que l'ha ajudat durant aquests quatre anys i de dir que «aquest és el final d'un camí però el principi d'un altre», va explicar que «a la sortida m'he tornat a notar tou per culpa del refredat». Aquests dies ha explicat que s'havia fet realitat una de les seves temences, que el clima extremament gèlid de Pyeongchang li passés factura en forma de problemes de salut. Va afegir que «ens ha faltat velocitat punta, tot i no haver comès errades de pilotatge. No hem arribat amb el material a punt per poder competir millor, i això ha provocat que no poguéssim ser al Top-20, que era l'objectiu».
El cicle s'acaba amb l'objectiu de «tornar a la feina i veure com s'encaren els propers anys. Continuaré quatre anys si puc tenir les condicions adequades, no em vull arrossegar. Vull competir i seguir millorant, i això implica evolucionar amb el material i disposar d'un tècnic competitiu en aquesta faceta».
La rebuda del seu pare
Un dels moments més especials de l'última baixada de Mirambell a Pyeongchang va ser quan, després d'aturar el trineu, va veure que el seu pare era a la pista i l'hi recollia, una feina que habitualment fa un tècnic amb acreditació oficial.
Segons va explicar el seu entrenador, Bernat Buscà, a Eurosport, va ser ell mateix, el seu preparador físic, el que va tenir la idea. Va deixar al pare el braçalet que fa falta per arribar a la zona dels competidors. Allà no es va adonar que el seu fill havia arribat i, quan surt, agafa el trineu. Buscà va narrar que «li he explicat com ho havia de fer, però l'ha agafat al revés». La sorpresa per al pilot va ser molt gran. «Ha estat una sorpresa molt grata», i defineix la importància de la família en la vida de Mirambell. «El meu germà va venir amb mi i entre tots dos vam guanyar la Copa Amèrica, i la meva mare em va venir a buscar quan em vaig trencar una clavícula. Ells són tan olímpics com jo».
