La conducció de les aigües residuals amb impulsió del barri del Xup cap al municipi de Manresa ha estat una obra realitzada per la Mancomunitat de Municipis del Bages pel Sanejament. El projecte permet el sanejament de les aigües residuals no només del Xup, sinó també dels barris de Tres Creus, Bellavista, Sol i Aire i Vista Alegre. En total, l'actuació permet recollir les aigües residuals de 2.600 habitants. Les connexions que s'han realitzat per gravetat (en què no han calgut impulsions) s'han posat en funcionament entre maig i juny. Pel que fa a les impulsions a partir de bombaments al Xup i Vista Alegre, s'han posat en marxa l'agost. De l'estació de bombament del Xup en surt una canonada de 990 metres que ressegueix la carretera fins a la Catalana, d'on va fins al Congost. S'han construït dos ramals que connecten amb el Congost; un permet la recollida d'aigües de Bellavista i Sol i Aire; i l'altre, de Vista Alegre.

La riera de Rajadell comença a respirar. Després de ser castigada durant prop de 50 anys per l'abocament de les aigües residuals provinents del Xup, ara fa prop de dos mesos que aquest barri manresà va poder deixar d'abocar-ne gràcies a la construcció i posada en marxa d'un col·lector que condueix les aigües residuals fins a la depuradora de la ciutat. En aquests gairebé dos mesos, l'aspecte de la riera de Rajadell ha millorat notablement i l'aigua ja circula neta i sense escuma. Segons ha explicat la regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Manresa, Alba Alsina, malgrat que encara no s'han mesurat els nivells de puresa de l'aigua, "la riera ja és neta, i ara només queda que la pluja faci créixer el cabal del riu i s'endugui l'aigua bruta que ha quedat estancada en alguns trams".

El fet que a l'aigua de la riera de Rajadell disminueixin els nivells de nitrogen, fòsfor i matèria orgànica (que abans provenien de les ai-gües fecals del Xup) ha de permetre que a mitjà-llarg termini l'ecosistema canviï. Segons ha explicat Alsina, "en el futur, s'espera tenir l'aigua colonitzada per espècies típiques de rius o de rieres mediterranis". El biòleg i professor de l'IES Guillem Catà Florenci Vallès ha explicat que "l'aigua ha millorat notablement en poques setmanes i ara ja és neta; una altra cosa és quant trigarà a regenerar-se l'ecosistema". Vallès ha detallat que una de les espècies que podrien viure ara a la riera de Rajadell és el peix barb cua-roig. D'altra banda, la tortuga de rierol o el cranc de riu americà són espècies que ja habitaven a la riera i a les quals no afectarà positivament la millora de l'aigua. Pel que fa als invertebrats, hi haurà substitucions: "és possible que larves que abans hi vivien ara desapareguin i n'arribin de noves". Vallès ha volgut deixar clar que "no hi haurà més vida a la riera, sinó que les espècies canviaran".

El fet de deixar d'abocar aigües fecals a la riera també comportarà que aquesta perdi cabal, fet "natural", segons Alba Alsina, "tractant-se d'una riera mediterrània". La regidora ha explicat que "hi haurà èpoques de l'any en què la riera quedarà seca, però és un fet totalment normal".

Dimecres passat, representants de l'Ajuntament de Manresa, de l'empresa Aigües de Manresa i del barri del Xup van visitar l'estació de bombament que es va instal·lar l'11 d'agost passat a uns cent metres del Xup, a tocar de la riera de Rajadell, i que permet impulsar les aigües fecals, que abans acabaven a la riera, fins a la Catalana. Tots van celebrar la posada en marxa d'aquesta connexió, però també van reconèixer que ha arribat més tard del que es volia.

L'alcalde de Manresa, Josep Camprubí va agrair als veïns del Xup "la paciència que han tingut durant aquests anys", i va assenyalar que, des de l'Ajuntament, "hem estat sempre pendents del finançament per tal de poder-hi actuar". D'altra banda, Camprubí va destacar que l'obra "no ha estat fàcil ni ràpida, ja que s'ha necessitat construir l'estació de bombament aquí al Xup i s'ha hagut de canalitzar per la carretera".

El gerent d'Aigües de Manresa, Josep Alabern, va recordar que aquesta "és una actuació inclosa en el Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes, i encara falta fer sis de les deu obres previstes".

El president de l'Associació de Veïns del Xup, Francesc Álvarez, va agrair l'actuació i va recordar que "els veïns feia més de 40 anys que ho demanàvem".