El pla de xoc anunciat per Boi Ruiz, conseller de Salut, no ha deixat indiferents els professionals de la medicina. Coincideixen que, per força, la retallada tindrà una incidència negativa en la qualitat de l'assistència sanitària. Pateixen, alhora, pels efectes que pot tenir en el seu exercici. Ruiz va anunciar abans-d'ahir 40 mesures per reduir la despesa sanitària.

El doctor Lluís Guerrero, metge i cirurgia que exerceix a Manresa, fa notar que "vivim en un Estat en què la priorització de l'assistència sanitària ja és deficitària respecte al PIB que s'hi dedica en altres països" i que "dins el Govern de la Generalitat, el percentatge que es destina a la sanitat és en molts casos inferior del que s'hi destina en altres regions i autonomies del país". És a dir que, ja d'entrada, la sanitat surt amb desavantatge. Per contra, fa notar que "tenim una taxa molt alta pel que fa a la població envellida". Sumant un factor amb l'altre i si "a això hi afegim la retallada, el dèficit encara serà molt més gran". Malgrat això, entén que la situació econòmica actual del país és la que és.

Guerrero recorda que "històricament, els metges han passat amb una proporció de recursos molt més baixa" i s'ha "mantingut una assistència acceptable". Ara bé, valorant que "no crec que suposi una inflexió gaire seriosa en el nivell assistencial de la població", sent realista sí que opina que "tindrem menys control" i que "allargarem la patologia crònica".

El doctor Antoni Garde, que treballa al CAP Lepant de la Plaça de Catalunya de Manresa, és més negatiu que Guerrero. Per a ell, "qualsevol cosa que representi augmentar les llistes d'espera no ho trobo bé". Hi afegeix que "qualsevol retallada en sanitat no és justa. S'han de buscar altres sistemes". Per exemple, tot i que és contrari al copagament, creu que caldria fer més pedagogia a la població per fer entendre que "la sanitat és molt cara i que no tot s'hi val". Com a proposta parla de mirar de "detectar els abusos, com ara la repetició de les proves i de les consultes per una mateixa patologia en diferents punts". Una altra mesura seria fer pagar un preu simbòlic, com ara 20 o 50 cèntims, cada vegada que es va a buscar una recepta, perquè "hi ha gent, sobretot gran, que té medicaments per a un any sencer i ningú no garanteix que aquella persona segueixi la medicació durant tot aquest temps o que la tingui acumulada a casa".

L'exercici mèdic

Per al doctor Guerrero, en aquest nou escenari de la sanitat que es dibuixa és molt important el paper dels metges. Per això pensa que "és un bon moment per a un pacte amb els metges, apel·lant al seu professionalisme per ajudar la societat a salvar el sistema de salut; alhora se'ls podria cedir la gestió de la seva agenda de treball". I ho defensa dient que el metge és el professional que sap millor el que és convenient. Aquesta mateixa reflexió, però, el porta a mostrar una certa preocupació per la professió. "Si el metge fa el que se li demana, que administri i que restringeixi una part de la despesa, seria bo saber en quina mesura se'ns podran demanar responsabilitats si en algun cas aquesta sobreadministració que fa el metge dels recursos provoca algun problema". La seva pregunta queda oberta.