El públic català el coneix com "un manresà cascat" i el d'arreu de l'estat com "un manchego cascado". En realitat, però, no és ni una cosa ni l'altra. El protagonista de l'espot de l'empresa catalana de congelats La Sirena és, a la vida real, John Larkin, un pescador anglès resident a la Costa Brava. Precisament, l'anunci es va rodar en aquesta mateixa zona. L'escenari principal correspon a la platja de la Boadella, situada a Lloret de Mar, un espai on ja s'han rodat diverses produccions. Paradoxalment, però, les característiques de la platja hi fan impossible la pràctica del surf, l'esport en el qual representa que s'inicia el personatge.

L'objectiu principal de la campanya, segons explica Carlos Sol-chaga, creatiu de Sra. Rushmore, l'agència publicitària responsable de l'anunci, era animar els clients "a provar coses noves", especialment en el món de l'alimentació. Per això, la imatge de l'actor principal era clau. En fer el càsting, els responsables tenien molt clar què buscaven: un home d'edat avançada i amb la pell colrada per anys de treball a la intempèrie.

El seu aspecte havia de ser, segons l'agència, el d'una persona "de terra endins i que hagi tingut poc contacte amb el mar al llarg de la seva vida". D'aquesta manera, mudar-se a la costa i practicar surf són canvis en l'estil de vida que s'equiparen a variar la dieta.

Per destacar les característiques del personatge, els publicistes van fer que provingués d'una zona "molt identificable i molt de l'interior". Així doncs, van apostar perquè fos manxec.

Tal com recordava ahir Solchaga per a Regió7, en fer la traducció de l'anunci del castellà al català la primera opció que es va tenir en compte va ser la de mantenir el gentilici del personatge. Això no va agradar a La Sirena, que preferia canviar la procedència del protagonista per alguna localitat catalana per aconseguir més complicitat amb l'espectador.

Abans de decantar-se per la capital del Bages, es van tenir en compte algunes poblacions de la Catalunya central, entre les quals hi havia Vic. Els creatius publicitaris, però, van preferir que fos manresà, ja que van considerar que aquest mot oferia una pronunciació més fluïda que la resta.