Comencem per la pregunta inicial: "la ciutat real té futur si el comerç és virtual?". La resposta és que les ciutats no viuen de virtualitat... però que el comerç a la xarxa té el seu lloc. Tants caps, tants barrets, i si un d'ells és arquitecte i urbanista, com Mauro Mas, director del POUM de Manresa, en el debat s'introdueix el tema del disseny de les urbs, en especial del centre. I el de Manresa genera, sovint, urticària. Al final, la gran constatació: el perill per al comerç local no és Internet sinó les grans superfícies i les franquícies.
El primer debat de la jornada -tots tres moderats per Marc Marcè, director de Regió7- va reunir cinc noms dispars del món de l'empresa (i aquesta era la gràcia): Pere Massanés, gerent de Viatges Massanés; Àlex Pérez, project manager de GVC Gaesco; Ignasi Llobet, gerent de Supermercats Llobet; Xavier Pladellorens, cofundador de Deporvillage, botiga d'esports on-line nascuda a Manresa, i l'abans anomenat Mas. A la fila zero i com a contrapunt del debat, Sebastià Suet (UBIC) i Xavier Soler (TIC3).
Tornem al centre... de la ciutat. Massanés va ser crític amb aquest centre manresà: "tenim una zona arqueològica i pintem façanes de com era el comerç fa 50 anys". I engeguem amb el seu sector: Internet ha fet molt mal a les agències de viatges tradicionals però, avui dia, "el sector ha saltat una etapa". El que es necessita, va dir, són "estructures lleugeres i oferir molts serveis" i, en aquest sentit, cal veure Internet com una aliança.
Xavier Pladellorens apuntava ràpidament la tesi que el comerç físic no desapareixerà per culpa d'Internet però el petit comerç sí que ho podria fer per culpa de les grans superfícies. Així, "cadascú ha de buscar el seu forat i el seu punt de diferenciació". I això serveix per a la realitat física i per a la virtual. El seu exemple és clar: van començar amb tot tipus d'esports i han acabat especialitzant-se en ciclisme i running. Àlex Pérez va aportar un punt diferencial. Si les empreses grans es poden "equivocar", el comerç petit no: "quan fan una inversió l'han de rendibilitzar". Solució: "quedar-se un pas endarrere i veure com funciona". Si va bé, aplicar-lo. Parlem de la xarxa. I de les dades: "arribaran al comerç i permetran al comerç adaptar-se al que vol el client".
Contundent, Ignasi Llobet: "sense botigues no hi ha ciutat". El gerent de Supermercats Llobet va deixar anar una dada per a l'optimisme: el comerç al detall va augmentar l'1 % el 2014 després de 7 anys de davallada. I va subratllar la idea de Pladellorens: "ens hem d'especialitzar". El client del carrer ha de "tenir ganes de sortir de casa". Com? Experiències sensorials. Mas va recollir el guant de Llobet: "això és el que ha de recollir la ciutat". Pladellorens va introduir el tema dels costos per desmuntar la idea que tot és barat a Internet (on mana el monopoli Google) i que, malgrat les estructures siguin més petites, el marge de beneficis sol ser, també, més petit. I Massanés va obrir una escletxa: en què es beneficia la ciutat quan els beneficis se'ls queda el senyor Google i "un compte a les Bahames"? El comerç físic i local, en aquest sentit, "té un efecte mutiplicador". Llobet assenyalava que, avui dia, era necessari "canviar el concepte client pel concepte persona".
El tram final del debat es va centrar, sobretot, en la relació de Manresa amb el seu comerç i amb els visitants. Així, segons Pladellorens, tot passa per "evolucionar". Si Guimerà "és una avinguda de franquícies, això no és culpa ni d'Internet ni del Carrefour sinó de la gent, que no s'ha reinventat". A l'altra banda del mirall, Vic, "que, això sí, no té cap Zara", i "on pots "aparcar", subratllava Massanés, que afegia: "abans, per exemple, els solsonins baixaven a Manresa i els hem deixat escapar". I va reblar: "no hem sabut ser amables amb el visitant". Es va sentir interpel·lat Mas? Segurament. L'arquitecte i urbanista va destacar que el problema de Manresa és "de paisatge urbà, d'estructura de ciutat". I el problema té nom: la Muralla.
Solé, des de la fila O, introduïa el tema de la marca Catalunya Central i Massanés destacava que el turisme no ho arreglat tot; que l'important és que "el manresà consumexi". I si Pladellorens hagués de vendre Manresa per Internet? L'empresari explicava que buscaria els punts forts de la ciutat i els potenciaria. I crearia un nou centre, amb lloguers més barats. Per què no? Ells, explicava, sempre subratllen que "som una empresa fundada a Manresa" i si es relaciona amb altres actius, tipus Tous o Bàsquet Manresa, "ni que sigui indirectament, vas fent marca". I una darrera reflexió. Per a Massanés, en el món virtual qui fins ara ha triomfat és qui "tenia les eines per crear el producte". En el seu sector "no han estat agents de viatges sinó informàtics".
