Tres gàrgoles i quatre magolles. Tots els elements ornamentals que inclouen els dos contraforts de la façana sud de la Seu de Manresa que estan restaurant (un fins dalt de tot i l'altre fins a la primera coberta) s'han de fer nous. Tots. No se'n salva ni un. O han desaparegut directament perquè han anat caient a trossos o el que n'ha quedat no es pot aprofitar. L'actuació, iniciada el mes passat, és previst que quedi enllestida el novembre.

Aquesta vegada, un cop muntada la bastida de trenta metres d'alçada per fer el contrafort sencer (per al que es farà de la meitat d'altura la bastida serà de 20 metres), no hi ha hagut sorpreses, en el sentit que no s'ha trobat res més malament del que era previst, al contrari del que va passar en la fase anterior de la restauració. En aquella, els finestrals de la capella de la Puríssima i de la que ocupa el sepulcre del canonge Mulet estaven molt més malmeses del que s'esperava, la qual cosa va implicar destinar-hi més diners dels adjudicats inicialment. Com a conseqüència, no n'hi va haver suficients per fer els dos trams de mur de dalt a baix, que es completaran en l'actual fase.

Tal com ho descriu l'arquitecte responsable de l'actuació, Francesc Xavier Asarta, aquesta vegada tot està tan malament com s'havia previst. Un exemple d'això és que de les tres gàrgoles que es fan noves no en quedava pràcticament res, com de les magolles, que també es fan noves de trinca i amb una pedra que sigui més resistent que la pedra amb la qual es va construir la Seu, que, com ja s'ha dit sovint, té molt poca qualitat. En el cas de les gàrgoles es fan dos bous i un lleó (que, juntament amb l'àguila, l'altre animal amb els qual es van alternant en els contraforts del temple, recorda Asarta, representen els tres evangelistes).