Existeix l'addicció al mòbil?

No. El mòbil és l'instrument, però les persones a allò que tenen addicció és al que poden fer a través del mòbil, és a dir, a les xarxes socials. Avui els joves utilitzen poc el telèfon mòbil per trucar. El que es tracta és l'addicció a les xarxes socials.

Si el meu fill es posa nerviós quan no té el mòbil, vol dir que té un problema?

Tots els joves i adolescents d'avui dia utilitzen el mòbil com si fos un membre més, estan permanentment connectats. Llavors, el que s'ha de veure per discernir si hi ha addicció o no és si, per exemple, hi ha problemes de rendiment acadèmic o si la persona deixa de fer activitats que abans li agradaven per quedar-se a casa connectat: xatejant, o mirant vídeos del YouTube. La frontera és aquí: si el nano prefereix quedar-se connectat al mòbil que fer activitats que abans li agradaven, és que hi ha un problema d'addicció.

Percebeu que hi ha un increment de consultes per addicció a les xarxes socials?

La unitat de Joc Patològic i altres Addiccions no Tòxiques d'Althaia ha notat un increment els darrers anys en el total de visites per temes relacionats amb les xarxes socials. Les dades indiquen que el 2011 representaven el 5,2 % del total i l'any passat van ser el 10,8%. Malgrat tot, encara són lluny d'addiccions com el joc de rol, que va representar el 27,7% sobre el total l'any 2014.

Hi ha adults enganxats al mòbil?

Sí, n'hi comença a haver, però són casos molt concrets i aïllats.

Es diu que els joves d'avui són 'multitasking', que poden estar en diverses pantalles a l'hora.

Aquesta creença és falsa. El multitasking no existeix en tasques que requereixen plena atenció, com és memoritzar o fer una tasca escolar que requereixi molta concentració. Una cosa és copiar i l'altra és fer un esforç que hagis d'activar neurones. Tu reps inputs a través dels sentits, hi ha processament a la memòria i després hi ha l'output, que és quan expressem la nostra versió d'allò que hem integrat. Si hi ha contínues interrupcions, per exemple, de WhatsApp, aquest procés no es pot fer bé i això fa incrementar els errors. Es treballa en sèries, fent un esforç per tornar a centrar l'atenció, i els deures i l'estudi s'allarguen.

Quins són els joves amb més probabilitats d'enganxar-se al mòbil o a les xarxes socials?

Moltes vegades són els més vulnerables: joves o nens amb problemes d'atenció; els més impulsius, els que de seguida han de respondre als estímuls; o els més dependents, a qui afecta molt el que es digui d'ells. Potser una persona rep quatre WhatsApps i no té la necessitat de respondre de seguida, però si un nano està molt pendent de si li diuen o no li diuen, potser els ha d'obrir a tots. Jo veig que hi ha nanos que diuen "no obro a ningú perquè després els hauré de contestar a tots". S'estableixen una sèrie de relacions i dependències.

Són més nois o més noies?

En general, les noies tenen més problemes d'addicció a les xarxes socials i els nois, als videojocs. Les noies solen tenir més necessitat de comunicació; i els nois busquen excitació, aventura i risc.

Quina és la millor edat per comprar el primer mòbil a un nen?

Hi ha nens d'onze anys que ja tenen iPhone. És clar que això no es correspon amb la seva maduresa. Crec que s'hauria d'utilitzar el sentit comú i veure quan aquell nen necessita el mòbil. Però això és molt relatiu. Tampoc és bo que tothom tingui mòbil i el nostre fill no: també està aïllat, llavors.

Creu que d'aquí a deu anys el mòbil i les xarxes encapçalaran el rànquing d'addiccions no tòxiques?

No ho sé. Veig que tot és molt ràpid. Nosaltres ja no estem al cas de molts dispositius electrònics, de moltes aplicacions... però d'alguna manera veiem que els símptomes psicològics tampoc són tan diferents. És com les drogues, al final tot es redueix: les conseqüències a tractar tampoc són tan diferents, els símptomes psicològics no varien.

És a dir, que estar enganxat a la xarxa pot generar símptomes similars als que provoca l'addicció a alguna droga?

Sí. De fet, el psicòleg especialista en addiccions conductuals Mark Griffiths defensa que, perquè hi hagi una addicció a Internet, aquesta ha de complir els criteris d'una addicció a qualsevol substàncies. Les manifestacions no varien, el que varia és el que provoca aquest símptoma. Alguns d'aquests símptomes són desig, ansietat o pulsió irresistible; la polarització o focalització atencional, quan aquesta activitat es converteix en el centre de la teva vida; la modificació de l'estat d'ànim o la incapacitat de control, que no és altra cosa que el crawing, el que senten les persones que volen consumir cocaïna, com un deler de consumir immediat. De fet, les persones que vénen per compres compulsives també senten aquest crawing, i una persona a qui retires el mòbil i està superenganxat, també.