A Manresa hi ha cinc temples, la basílica de la Seu, l'església de la Mare de Déu del Roser del barri del Xup, la parròquia de Santa Maria de Viladordis, Santa Clara i l'església de la Cova, on les campanes sonen de manera regular com a mínim un cop a la setmana. En tots estan mecanitzades. Els repics més llargs duren cinc minuts.
A la Seu, el quadre de comandament de les vuit campanes és a la paret de darrere l'altar, sota l'escala del campanar de Sant Antoni. Per anar-hi cal entrar dins d'on hi ha l'orgue. L'electricista Toni Garriga, responsable del manteniment de tot el tema elèctric de la Seu, explica que l'automatisme del toc de campanes es va renovar fa cinc anys. "Abans treballava amb un rellotge de pèndol mecànic". El nou mecanisme "va coordinat per antena amb l'horari europeu, i amb l'esfera que hi ha a la façana del campanar, que és la que fa córrer les agulles grans del rellotge". L'automatisme fa tocar els quarts i les hores i té programats uns tocs fixos". A la Seu hi ha set campanes amb volteig i una que només fa el toc de martell, que és la que marca els quarts. De tocs programats diaris hi ha el de la missa de les 10 del matí, l'àngelus de les 12 del migdia, la missa de les 7 de la tarda i l'avemaria de les 9 del vespre. Els dissabtes i els diumenges hi ha la missa vespertina i el diumenge la de les 11 del matí. També "es poden fer combinacions manuals", que es van encarregar de compondre els anys 70, coincidint amb la renovació de les campanes, Josep Pérez i Ignasi Torras basant-se que cada campana és una nota. Ara n'hi ha tres de programats, que són els més utilitzats: festiu, conventual i joiós. A la Seu el toc de difunts només es fa en casos de persones molt vinculades a la parròquia. El repic més llarg dura cinc minut.
