El grau de disgust amb el servei de la Renfe a Manresa varia entre la indignació que predomina en els usuaris que han de fer servir el tren cada dia, i la resignació que mostren algunes de les persones de més edat que hi circulen ocasionalment, segons es desprèn d'un sondeig dut a terme per aquest diari a una trentena d'usuaris.
L'Anna Puig fa cinc anys que agafa la Renfe a Manresa per anar a treballar a una empresa barcelonina: "de trens no en surten gaires i van molt lents. Vas a d'altres països del nord d'Europa i això no passa", diu Puig. L'Enric Delgado fa dos anys que va amb el tren tots els dies laborables: "estic fart d'haver de fer servir trens lents, escassos i impuntuals. És una vergonya", comenta.
La Dolors Martí confessa que ja no es posa nerviosa davant les incidències de la Renfe: "al final et resignes i t'ho prens amb calma. Costa veure un tren que passi per l'estació a l'hora prevista i, de vegades, et quedes aturat entremig de dues estacions i ningú t'informa de què ha passat".
Els estudiants que s'han de desplaçar fins a Barcelona o al Campus de la Universitat Autònoma, a Bellaterra, també critiquen les prestacions de la companyia. "Els estudiants només tenim el tren o l'autocar per anar fins a la universitat, i la relació qualitat-preu és nefasta. Has de pagar un dineral per poder circular amb uns trens vells i bruts", s'indigna l'Isaac Jordà.
La Júlia Izquierdo també està insatisfeta amb el servei. "La falta d'inversió és una realitat i, mentrestant, hem de pagar com si estiguéssim gaudint d'un servei de cinc estrelles", assenyala. I és que la xifra és remarcable: Adif i Renfe només van invertir fins al juny el 8,6% del pressupost total a Catalunya (19,73 dels 227,4 milions previstos). D'aquesta manera, el territori català es converteix en la segona comunitat on l'Estat espanyol inverteix menys, només per sota del País Basc. En el cas de la línia R4, que connecta Manresa amb la ciutat comtal, els usuaris s'han de conformar amb els mateixos trens que hi havia el 2011, en total, 37.
Els jubilats, comprensius
D'altra banda, el públic d'una edat més avançada que circula amb tren ocasionalment no mostra el rebuig de l'usuari habitual de la Renfe. "Un cop a la setmana utilitzo el tren per anar fins a Terrassa. Estic força contenta, perquè em puc desplaçar amb comoditat i sense dependre de ningú", diu la Maria Rosa Pavón, de 68 anys.
La Marta López va començar a agafar el tren quan es va jubilar, ara fa quatre anys. "Abans de la jubilació no havia anat gaire en tren. Des que m'he jubilat, baixem amb les amigues una o dues vegades al mes a Barcelona. El preu per a nosaltres és molt econòmic i, com que els trens tarden força, tenim temps per xerrar".
