Els problemes que generen les tovalloletes humides que es llencen al vàter perquè es publiciten enganyosament com a biodegradables -ho són, però amb el pas dels mesos- augmenten. A la depuradora de Manresa hi van a parar al llarg de l´any unes 22 tones d´aquest producte.

Segons ha explicat el director d'Operacions, adjunt a gerència, d'Aigües de Manresa, Ricard Tomàs, en un any les reixes de la depuradora capturen unes 44 tones de materials sòlids, de les quals «el 50% són tovalloletes humides».

Es tracta d´una tendència que augmenta i que, segons les dades de què disposa l´empresa, «ha crescut el 25% en 5 anys». L´altre 50% dels sòlids que embussen els sistemes de sanejament són tampons, condons, bastonets de les orelles, plàstics i teixits que acaben anant a parar a la depuradora.

Aigües de Manresa fa anys que adverteix dels perjudicis que genera aquest producte que, per desconeixement o per comoditat, es llença al vàter en comptes de la galleda de les escombraries, que és on hauria d´anar a parar.

Aigües de Manresa s´ha adherit al manifest de l´Associació Espanyola d´Abastiments d´Aigua i Sanejament (AEAS) que reflecteix el posicionament del sector sobre els productes no aptes per ser llençats al vàter i els que estan etiquetats enganyosament com aptes per fer-ho. Causen avaries a les depuradores, embussos a les canonades públiques i privades, abocaments d´aigües residuals al medi ambient (en episodis de pluges intenses) i un increment del cost del servei de manteniment que es finança amb les taxes que paguen els ciutadans. A més de les avaries i embussos que causen, les tovalloletes tenen productes químics, com alcohol i perfums, que afecten negativament el medi ambient. Malgrat que moltes marques asseguren que les tovalloletes es poden llençar al vàter, una sola tovalloleta necessita almenys sis mesos per biodegradar-se. Les tovalloletes van a parar a la depuradora i acaben igualment a l´abocador però mitjançant un circuit que no és el correcte.