Vint-i-cinc anys. Aquesta era la durada prevista del pla director per a la rehabilitació integral de la basílica de la Seu de Manresa. No serà així. Les rebaixes econòmiques en els successius convenis (amb parèntesis entre alguns més llargs del desitjat i la marxa en el segon del ministeri de Cultura) i l'IVA cultural del 21% han canviat aquesta previsió.

L'arquitecte director de les obres i autor del pla director, Francesc Xavier Asarta, avisa que, per completar la rehabilitació, queden molts anys. Asarta dirigeix actualment la darrera fase d'obres del quart conveni (2014-2016). És l'última que farà. Com va avançar Regió7, després d'aquesta i de la que paguen els Amics de la Seu (vegeu-ne informació a la pàgina 3), es retirarà. El seu relleu natural hauria de ser l'arquitecte Jaume Soldevila (fill, el seu pare, amb el mateix nom, n'és l'aparellador), però la decisió final dependrà del bisbat, propietari del temple manresà, on Asarta haurà treballat durant 37 anys.

Amb un pressupost de 240.000 euros aportats a parts iguals per Generalitat, Diputació, Ajuntament de Manresa i Bisbat de Vic, la fase actual inclou el pany de façana de la capella de la Mare de Déu de Lourdes, un contrafort (a la dreta de la capella), un arcbotant doble (a l'esquerra) i el terrat que hi ha damunt de la capella de l'Esperit Sant, on, quan plou molt, l'aigua es filtra a raig.

Recentment, Regió7 va pujar a les bastides per veure de prop la magnitud de la tragèdia. Això és: el pèssim estat general de la pedra (al mur caldrà canviar-ne el 15%) i la desfeta de les figures ornamentals. Només hi queda una magolla molt erosionada, que s'aguanta per l'ànima que l'ancora al pinacle, però que s'haurà de fer nova. La resta de figures ja no hi són: el lleó que coronava l'arcbotant, l'àguila del contrafort i dues magolles més. Els pinacles també estan desfets. En el de la imatge superior amb els tres tècnics se'n veu un on l'esquerda entre els blocs de pedra permet passar-hi una mà.