Les esglésies catòlica, evangèlica i islàmica s´estalviaran enguany 200.000 euros de l´Impost de Béns Immobles a Manresa. La documentació annexa al pressupost de l´Ajuntament de Manresa per al 2017 detalla que les organitzacions religioses queden exemptes del pagament de 157.000 euros l´IBI que els correspondrien. La quantitat total és del voltant dels dos-cents mil euros si es compten també els locals que fan servir entitats vinculades a les confessions religioses, com és el cas, per exemple, de Càritas.

A l´annex del pressupost hi ha desglossades les exempcions fiscals organitzades per conceptes diversos, un dels quals fa referència als béns de les diferents esglésies (temples, convents...). Però hi ha un altre concepte que fa referència a les exempcions a entitats sense finalitats lucratives. De la suma dels dos conceptes, els béns de les esglésies i també la suma de les exempcions a les entitats d'església, surten els dos-cents mil euros.

Tenen exempció de l´IBI l´Església catòlica, en aplicació dels acords entre la Santa Seu i l´Estat espanyol de l´any 1979, i també les religions evangèlica i islàmica, que tenen acords similars amb l´estat en aquest sentit, subscrits l´any 92. Per tant, els llocs de culte d´aquestes confessions no paguen IBI.

Encara que aquestes confessions religioses -també el judaisme, però no disposa d´immobles a la ciutat- estan exemptes de pagar l´impost, el pressupost comptabilitza a quant pujaria l´IBI que haurien d´abonar. La dada dels 157.000 euros la va fer notar el president del grup municipal socialista, Felip González, durant el darrer ple municipal.

La CUP va presentar el setembre del 2013 una moció al ple municipal perquè l´Ajuntament de Manresa demanés a les congregacions religioses que tenen propietats immobiliàries a Manresa que aportin a la ciutat una quantitat de diners equivalent a l´IBI que no paguen perquè n´estan exemptes.

La moció va ser rebutjada. La majoria de forces polítiques van advertir la CUP que la pretensió de fer constar aquests ingressos al pressupost, sense possibilitat de cobrar-los, no era factible, i només van acceptar la demanda de quantificar el que l´Ajuntament deixa d´ingressar.