Manresa no ha sabut aprofitar el potencial que té per a la ciutat que hi passi un riu. L'orografia no hi ha ajudat, però, sobretot, ho ha impedit la manca d'idees dels successius ajuntaments. Ara, sis joves de la Fundació Rosa Oriol han fet el primer pas per resoldre-ho en un tram. Tenen entre 12 i 19 anys i han ideat un passeig al costat de l'aigua i uns espais que tenen en compte tothom, dels infants a la gent gran, passant per la que vol reposar i la que vol fer esport o passejar el gos. Confien que la ciutadania voti el seu projecte, que han presentat als pressupostos participatius.

Guillem Perramon (19 anys), Adrià Herrero (18 anys), Marc Morros (14 anys), Josep Navarro (14 anys), Berta Vendrell (13 anys) i Pol Morros (12 anys) són voluntaris de la Fundació Rosa Oriol, entitat que s'ha encarregat d'apadrinar la llera del riu fent-hi una intensa neteja durant tres jornades amb voluntaris, empreses i particulars, la darrera de les quals la van fer dissabte passat i tenen previst arrodonir-la dissabte vinent amb uns quants voluntaris i un parell d'hores de feina.

Feta la neteja, però, cal que l'espai no quedi abandonat perquè, en cas contrari, hi tornaran a créixer les canyes i en poc temps serà feina malaguanyada. Amb aquest objectiu, la fundació privada dedicada a ajudar persones en situació de pobresa i d'exclusió social, va animar els voluntaris més joves a fer una pluja d'idees de què es podria fer a l'espai per mantenir-lo net i donar-hi un ús. L'Adrià explica que «va ser un procés ràpid, perquè ens ho van dir el 21 de desembre i el 31 de gener es tancava el termini per presentar-ho als pressupostos participatius».

Aplegades les idees, les van presentar a tres membres de la fundació -sor Lucía Caram, Gabriel Prat i David Morros- i les van distribuir al terreny on s'ha fet la neteja, que és el que queda per la part del darrere, a tocar del riu, entre la Carpa del Riu i la resclosa que hi ha passat el pont del Congost, on aniria una passarel·la. Comenten que la idea primordial va ser «fer un espai per arribar a tothom, tipus el parc de l'Agulla».

Uns arguments convincents

La Berta es queixa que el tram de llera en el qual s'han centrat «està molt mal cuidat» i que, abans de fer la neteja, «no s'hi podia accedir». L'Adrià afegeix que «si no s'hi fa res, en poc temps quedarà igual com estava» i que, en el seu cas, «em pensava que només hi havia riu i no aquell espai tan gros». Posats a vendre el seu projecte, que han pogut realitzar amb la col·laboració desinteressada d'Enginyeria Larix, el Josep parla d'un parc «que encomanarà alegria per accedir-hi» a les persones que hi vagin.

El Guillem diu que «és una manera que tenim els manresans per no estar d'esquena al riu». La Berta també ho llegeix com una via per «aprofitar el nostre riu com fan altres ciutats». El Marc pensa que, amb el parc de l'Agulla, «Manresa necessita una altra zona d'esbarjo», on «pugui anar gent de tot arreu» de la ciutat, i de totes les edats. L'Adrià fa notar sobre això que «és un espai on es pot arribar a peu. No cal agafar el cotxe com en el cas de l'Agulla. És dins de la ciutat i és de fàcil accés». El Pol, el més petit de la colla, anima la gent a votar-los «per poder aprofitar» l'indret.

Juntament amb el parc de l'Agulla, d'on van treure la idea de fer uns jocs de fusta per als infants, es van fixar en altres llocs, com els Aiguamolls de la Bòbila, a Santpedor, per la natura i el caminet que hi passa; i en ciutats com Lleida.

L'espai que han ideat, com mostra la imatge, inclou un corredor biològic que separa el riu del passeig per on circularan els vianants. Expliquen que, inicialment, la seva idea era fer aquest passeig enganxat al riu, però que van rectificar pensant en la fauna que hi ha al riu. Esmenten que hi ha «ànecs i bernats pescaires» i que en aquest corredor «es podrien posar cartells informatius de la fauna».

Tenint en compte que el màxim que podran rebre dels pressupostos participatius si el seu projecte surt escollit (vegeu la informació sobre els pressupostos en aquesta mateixa pàgina) són 50.000 euros i que el que preveu costa molt més, comenten que la intenció és completar-lo en diferents fases.

La part prevista ara

La primera fase, per a la qual es presenten als pressupostos, inclou arranjar un passeig des de la futura passarel·la per travessar el riu fins a la zona de pesca amb graves i una tanca de senyalització (9.600 euros) i adequar la zona de pícnic, l'esportiva i la del parc infantil. Això inclou l'arranjament del terra (25.900 euros), els aparells de gimnàstica (6.400 euros) i els infantils (8.100 euros). Posteriorment, s'executaria la zona de pesca, la passarel·la, el pipicà, el corredor biològic i dues zones verdes amb gespa i arbrat.

Informen que per poder materialitzar tot el projecte tindran l'ajuda de la Fundació Plant for the Planet Espanya per a la creació del corredor biològic a la llera del riu, amb l'aportació de capital econòmic i humà; i de la Fundació Abertis per a la construcció de la passarel·la. El seu projecte també inclou el cost del manteniment de la part que es porti a terme en aquesta primera fase, amb 1.375 euros anuals per a la neteja de la zona; 1.000 per al manteniment del passeig, i 400 per al dels aparells infantils i de gimnàstica.